He acabat d'arreplegar els papers i d'organitzar els arxius a l'ordinador. Ara només em falta posar en ordre la taula. Els pilots blau i verd dins la tassa del Barça, els paperets groguets dins el calaix de dalt, la caixeta de música amb la melodia de La vie en rose dins el calaix de baix perquè no agafi pols. Demà i diumenge seré a la feina. A la redacció. A la tele. I dilluns matí volarem cap a Ciutadella. Les vacances d'estiu. Em fa l'efecte que seran les més estranyes dels darrers 23 anys. Seré a Menorca i gaudiré del temps lliure, de les platges, dels amics, de la família. Tindré tot el temps del món per llegir, per passejar, per nedar, per no fer res... Però tindré el cap a València. Sé no podré deixar de pensar en els meus companys que encara tenen tres setmanes de duríssimes negociacions de l'ERO d'RTVV.
Diumenge, quan apagui l'ordinador, i baixi les escales, i travessi el magazem dels platós, i passi la tarja pel torn de control i miri la torre il·luminada plena d'antenes i paràbol·les, no podré evitar pensar que no només s'acaba una temporada, sinó una època. Sé que, passi el que passi aquest mes d'agost, res no serà igual quan hi torni el primer cap de setmana de setembre
Però mentrestant, dimecres, només dos dies després d'arribar a Ciutadella, tenim la presentació de la novel·la 'Col·lecció particular'. Serà a aquest lloc que veis a la foto, al pati del Seminari. I m'acompanyarà en Pau Faner!. Uff. Crec que tenc molta sort. En Pau va ser professor meu a l'institut. Ja era un autor premiat i s'estava consagrant com el gran escriptor que és ara. Em sembla una meravellosa coincidència que el primer llibre que va publicar en Pau fos a la col·lecció Les illes d'Or de Moll, on ara ha sortit la meua novel·la.
Supòs que d'aquest material està feta la vida. De llums i d'ombres. De dies feliços i de dies que fan molta ràbia.
Que bé ho heu passat xuclant del pot dolç de C9 tants anys, fent el cul gros als senyorets i senyoretes del PP! Que se jodan! Ara patiu i ploreu, i demaneu peridisme lliure i en valencià... Ara, mare!
En fi, com es deia abans: en el pecat també heu portat la penitència.
Re: Les llums i les ombres d'aquest mes d'agost
Estimat V. Rovira, no puc estar més en desacord amb vostè. No esborraré el seu comentari perquè aquest bloc sempre ha estat una plaça lliure, encara que les seues paraules sobrepassen la barrera del mal gust i freguen perillosament la de l'insult. Com que no em sent capaç de posar-me al seu nivell no pense discutir ni rebatre cap de les seues opinions que no arriben al nivell de l'argument. Salut.