Ritualets
Fa un cel blau, pel carrer només passen les persones que tenen l'obligació de traure a passejar els cans. Sona la Missa de Santa Cecília. La casa torna a fer olor a net. Quasi tothom encara dorm. I jo ja he penjat el calendari de l'any nou. El de Bromera. Aquest que sol arribar a casa a mitjan desembre però que jo evit penjar fins que l'any no ha començat. No sé si és una mania o una superstició. Em provoca mal rotllo veure encara penjat un calendari d'anys passats, i tampoc no m'agrada veure'n cap de l'any que encara està per arribar. Em fa por que els dies es cansin d'esperar que els toqui el torn i se'n vagin. No m'agradaria, posem per cas, que el 18 de gener arribés abans d'hora, o que s'ananés a casa i decidís tornar un altre dia. El 25, per exemple. Què passaria? Hi hauria gent que preferiria viure en el dia 18 i altres en el dia 25 i es crearia un embolic considerable. Dues dimensions, dues mesures del temps... No, per evitar-ho, el calendari ha estat esperant pacientment damunt una taula i avui dematí, amb calma, he despenjat el vell, el que encara tenia les il·lustracions del recordat Enric Solbes, i he penjat el que té els dibuixos de Fran Parreño.
Amb aquest calendari i amb els dies que guarda ens preparam per travessar un any que diuen que serà tant i tant dolent. Un any en que sembla que tornarà la misèria. No tenc gaire clara aquesta manera de sortir de la crisi fent passar tothom per l'adreçador, enviant tanta gent a l'atur per crear llocs de treball, pujant les taxes i els impostos per afavorir el consum.... Tal vegada és que encara estic un poc embussada.
Bon any a tothom. Esper que ens anirem veient i podrem continuar comentant la jugada.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Gràcies per evitar-nos l'embolic
Gràcies, Esperança, per no penjar el calendari abans o després d'hora i evitar-nos així un desastre de proporcions bíbliques. Si ja m'embolique jo solet amb el calendari fluint com toca, què seria de mi si els dies es barrejaren i els que han de venir després vingueren abans i a l'inrevés. No vull ni pensar-ho. O siga que això: gràcies.