Un post de diumenge a vespre escrit des de la rajola de vidre, tota sola al menjador de casa, quan ja és prop de la una de la matinada, i acab d'arribar de la tele. Avui és un diumenge amb extra de sucre i de mel perquè també és -era- festa. Festa grossa, assenyalada amb vermellíssim al calendari, però enguany ha caigut com li agrada al nou govern que caiguin les festes: a un lloc de la setmana on no facin gaire nosa, on no interrompeixin el ritme frenètic de producció dels treballadors que no estan a l'atur.
A casa han estat uns dies de Nadal un poc rars perquè m'ha tocat fer feina. S'han trasbalsat els horaris i una mica els costums. Amb tot, a la taula hem estat els de sempre, i això ja és un motiu d'alegria. Per això els brindis han estat per la salut, per la feina, i perquè l'any que ve, tots tornem seure a aquesta mateixa taula. Hem tingut un record per la família de l'altra banda de la mar i per la de l'altra banda de l'Ebre. I per alguns malalts que tenim ben pròxims, i per alguna absència que hem patit al llarg de l'any. Això és el nostre Nadal. Una excusa per fer uns àpats mès elaborats, per seure més estona a taula, per riure, per parlar, per recordar facècies, dels avis o de les filles, per obrir algun regalet, per fer plans, per beure un licoret... Aquestes coses tan aparentment senzilles són les que em fa més por de perdre.
Juli, Roser... moltes gràcies pels bons desitjos que, evidentment, us torn. crec que necessitarem molta força i l'esperit ben despert per travessar l'any.
Esperança,
Bona Nadal i bon any per a tu i en Jesús, i tota la teua família.
Records,
Juli Capilla
Val més tard ...
que mai. Potser perquè estava enfrascada en l'escudella, la carn d'olla i tota la resta :) Però, com tu, agraeixo els que hi érem, que, amb l'edat d'alguns potser no serà sempre. I agraeixo el jovent, ni que sigui amb mala cara, perquè quan siguin grans també ens miraran i pensaran: tan de bo l'any que ve hi siguin. Un Nadal normal sempre és bo de celebrar, ni que sigui en diumenge.
Bones Festes :)