Torn al costum dels posts de nit. Quan he sortit de la feina el cel ens ha regalat una pluja vessuda, com si no en tingués prou ganes de ploure, però sentís la necessitat d'esquitxar una mica. Pel camí s'ha aturat. Al cotxe, Es directe, de Ja t'ho diré, i al cap, les imatges impressionants de les manifestacions globals dels indignats. Desenes de milers, milions de persones de tot el món han decidit que avui era el dia que havien de dir prou. Prou especulació. Prou jugar amb les nostres vides. Prou escanayar-nos. Prou desigualdats. Prou de prou. Prou de tot. Demanam la paraula perquè és nostra. No volem que ens manipulin més, que manyuclin el nostre futur ni el dels nostres fills. On són els doblers? Qui els amaga? Qui hi ha darrere els mercats? Qui són les agències de qualificació? Qui ordena els governs a prendre mesures draconianes contra els ciutadans? Què volen exactament? Estan fent un experiment amb nosaltres? Volen sebre fins on arriba la nostra paciència? Per què els mateixos governs que han dut a un territori a la fallida econòmica, al desastre, demanen sacrificis als ciutadans? Per què no se'n van a casa aquests mals gestors?
Per què no tenc resposta a aquestes preguntes?
Que,Com, Perque?
Aixo mateixeta, pitjor explicat es el que jo dic!