Esperança Camps - Dietari

[29-VII-2010] Ahir va fer quatre anys que Toni Mestre ens va deixar. Tal com imaginàvem, el seu buit no l’ha omplert ningú. Diumenge mateix, el diari Levante publicava una entrevista amb el seu marit Frederic Martí, que està escrivint la tercera part de la trilogia de les seues memòries. Ara que no hi és Toni, ningú no me les passa a màquina, deia frederic, que té vuitanta... Article complet»

[28-VII-2010] Som a ciutadella i estic de vacances, i em sembla que som feliç.... ufff. Em pensava que no ho diria mai, això. Ha estat un curs un poc dur. Com quasi tots, en realitat... I com que estic de vacances, he acomplit alguns dels rituals de l'estiu. Un d'ells és acompanyar la meua mare a la plaça del mercat, a comprar fruita i verdures de Menorca, formatge d'aquí,... Article complet»

[23-VII-2010] Som a València. Per pocs dies. Alç el cap i molt a prop, a tocar dels dits veig les vacances d'estiu. Fins ara, les anades i vingudes de l'illa han estat com petites propines, regals, avançaments al que esper que siguin els dies tranquils de cada any. Per fi ens reunirem tots, que enguany el mes de juliol ha estat de dispersió absoluta. He sentit a la ràdio... Article complet»

[14-VII-2010] No estic de vacances, però som a Ciutadella, i això em fa immensament feliç. Ser a Ciutadella. Tornar a Ciutadella cada mes de juliol i cada mes d'agost. Són uns dies tranquils. Tal vegada massa. Sortim poc. Estem bé a casa. Fent coses petites i insignificants. És com una mena de rutina. Una fantàstica rutina que agraesc en veure que sempre tot i tothom és al... Article complet»

[06-VII-2010] És la una i mitja de la matinada. No és la primera vegada que les habitacions de casa estan tan ben endreçades, ni és la primera vegada que les filles són fora. Totes dues a la vegada. Avui, però, tenc una sensació diferent. Hauria d'estar dormint i som a l'habitació d'una de les filletes i escric aquest post amb el mac que amb prou feines sé com funciona.... Article complet»

[29-VI-2010] 1,2,3,4... contam el pas del temps i els anys es fan transparents i transpirables, i els dies són de paper i de cotó. 5,6,7,8... els records són de marès, la pedra modesta i noble d'aquesta illa. 9,10,11,12... contam els anys i el pas del temps i fixam els records i en fem estampes que protegim perquè no volem que es descoloreixin. 13,14,15... hi ha rialles... Article complet»

[26-VI-2010] L'avió sobrevolava Eivissa, podia distingir perfectament Es Vedrà. Hi havia un filet d'ennivolats blancs. Entre les mans tenia Verd Aigua, de Marisa Madieri, i a la pàgina 56 em vaig trobar amb aquesta reflexió que subscric: "De vegades em sento incòmoda en el paper de mare, em sembla que sóc incompetent, que educo de qualsevol manera, que parlo poc, que... Article complet»