el cel
[11-II-2011]
el poeta amic diu que el seu estiu era un meló obert
per a mi,
l’estiu eren les barques, el salnitre i els crancs peluts
l’estiu eren els peus descalços, les ungles llargues i les mans brutes
l’estiu era la canya de pescar, els caragolins esclafats i el pa dur pel bromeig,
i les llisses, i els mabres i els cabots,
els surets, els garbells i els... Article complet»
que no m'amollin
[07-II-2011] la poetessa diu: no amollis les paraules. dic gràcies i em mir el cursor i pens que tal vegada és l’últim que em queda, les paraules. sé que són dins aquesta retxa vertical que em fa l’ullet, que ve i se’n va. sempre se’n va! sense haver acabat de dir el que tenia a la punta dels dits. les paraules es resisteixen i la tecla d’esborrar els errors és molt més... Article complet»
pitjor
[04-II-2011] la situació empitjora. les fàbriques tanquen i vomiten estols d’obrers nafrats. els empresaris pateixen una reconversió i es creuen, sense enrojolar-se gens que la revolució industrial va ser un somni; que l’estat del benestar és una anomalia; que els treballadors són esclaus; que els sous miserables que els paga són les seues cadenes; que tenen, en... Article complet»
la llargària de l'hivern
[02-II-2011] el poeta parla de la llargària de l’hivern que ve. llarg i dur i miserable, serà, diuen, i
jo m’obsession amb la parvitat en que ens hem convertit: petites formigues
cegues que caminen perquè veuen caminar altres petites formigues cegues i
sordes que s’arrosseguen per l’asfalt en cerca de menjar. miques, excrements,
restes del naufragi de les idees.... Article complet»
Subsòl a Alcoi, divendres
[29-I-2011] Vaig a Alcoi amb el cotxe de Pasqual. Ell, que és l'Unai dramaturg, va idear l'estructura de la presentació de Subsòl a Alcoi. La direcció del Principal ens havia oferit aquell espai màgic i es tractava pensar una cosa diferent. L'actor Ximo Llorens, l'Eva Dénia Trio, els nostres textos i la nostra presència sobre l'escenari. Els set Unais. Tots. Durant el... Article complet»
andròmines
[28-I-2011]
una onada ferotge m’ha empès a la platja i
sóc l’única resta del nostre naufragi.
el mapa del tresor, els llibres,
els licors, les porcellanes fines,
tots els fòtils que et feien tan feliç
ara són al fons de la mar.
si et submergeixes els podràs arreplegar,
però t’avís: si et capbusses
per recollir tantes andròmines
em perdràs a mi, que tenc la... Article complet»
Sobre ciutats i persones
[26-I-2011] A la foto que encapçala el post hi ha Unai Siset parlant enmig de la boira pel carrer Sant Josep de Sueca, ben davant la casa de Joan Fuster. Ens la va fer en Jesús fa un parell de setmanes quan sortíem de la biblioteca de presentar Subsòl. Imaginàriament caminàvem cap a Alcoi, que és on aquest divendres presentarem el llibre. Dic Alcoi i automàticament surt... Article complet»
