Esperança Camps - Dietari

[10-I-2013] Han passat tres mesos i encara tenc malsons. Un bon amic em va dir, si et fa mal, escriu alguna cosa. I fins avui no he pogut. I no sé si podré fer-ho. Encara em cou. Quan s’escrigui la història de l’ERO que s’està perpetrant a RTVV hi haurà un aspecte al qual se li haurà de donar una rellevància que fins ara, amb el ritme tan accelerat com van les coses, amb... Article complet»

[09-I-2013] el cas pallerols, el cas gürtel, el forat de bankia, rato a telefònica, el cas emarsa, el madrid arena, l'accident del metro de valència, el cas palma arena, el cas urdanarin, la visita del papa, l'aeroport de castelló, l'ERO a RTVV, la privatització de la sanitat, l'ERO a FGV, les dietes per als diputats amb pis a madrid, els 40 dies de vacances... Article complet»

[05-I-2013] Benvolguts Reis de l'Oient: Us escric tard, ja ho sé. Arribau avui fosquet i ara se m'ocorre a mi escriure-vos. Sé que em perdonareu. Com ja sabeu, he tingut unes setmanes un poc dures. Problemes a la feina i coses per l'estil. Res que no passi a la majoria de persones d'aquesta banda del Mediterrani. Bé, us escric per demanar-vos algunes cosetes. Per a... Article complet»

[28-XII-2012] Ara és divendres a fosquet. He vist com el cel es tenyia de vermell en posar-se el sol i per un moment he recordat les postes d'hivern a Ciutadella, que sempre tenen una gamma de colors difícils de descriure amb paraules. Però som a València i avui és el darrer divendres d'aquest any. Si el refredat i el mal de coll m'ho permeten, demà i diumenge aniré a fer... Article complet»

[19-XII-2012] És una de les preguntes recurrents. La literatura és un refugi per a tu? Sempre he contestat que no. Que la literatura és una casa on s’hi està molt bé, molt còmode i molt a gust, però no és un refugi: la literatura és el lloc on visc, és la vida! Aquests dies, amb la tempesta d’emocions que estic vivint per la desfeta a l’empresa on treball des de fa 23... Article complet»

[18-XII-2012] Estic seguint des de casa el degoteig de noms d'amics despatxats a la ràdio. Les seues llàgrimes són les meues. I espere que la seua dignitat siga la meua d'ací a unes setmanes. Les llàgrimes s'han de plorar avui i demà. Despús demà tenim feina. Hem d'aconseguir que la justícia pose a cada ú al seu lloc. És lenta, la justícia, però tanta ignonímia no pot... Article complet»

[17-XII-2012] ara, mentrre sóc a casa, còmodament instal·lada, mentre sona un concert per a piano de Satie, mentre assaboresc la segona tassa de cafè, mentre veig com el vent fa volar la roba estesa d'una terrassa veïna... mentre tot això passa, hi ha persones que fan la ràdio, que treballen a una empresa pública, i a cada gest, a cada paraula que pronuncien, a cada tecla... Article complet»