Ni un conte, arriba a ser
[19-I-2015] Diu que al calaix encara hi ha tots els somnis. Diu que li agrada trescar pels carrers humits i calcigar les basses i somriure als ciclistes que frissen i a les senyores que compren el pa i la llet. Diu que les matinades fresques la posen de bon humor i li inspiren sonets de paper xarol. Diu que si es vesteix amb colors llampants serà capaç d’espantar els... Article complet»
