Ni un conte, arriba a ser
[19-I-2015] Diu que al calaix encara hi ha tots els somnis. Diu que li agrada trescar pels carrers humits i calcigar les basses i somriure als ciclistes que frissen i a les senyores que compren el pa i la llet. Diu que les matinades fresques la posen de bon humor i li inspiren sonets de paper xarol. Diu que si es vesteix amb colors llampants serà capaç d’espantar els... Article complet»
Dins una cançó (o dues)
[06-I-2015] Has arribat vell a Ítaca. Com que sempre has estat molt obedient, no has forçat gens la travessia, perquè preferies que durés molts anys. Com que sempre has seguit al peu de la lletra els llibres d’instruccions, els prospectes i els manuals d’ús, ets vell quan fondeges l’illa. Ara, descalç, amb els ulls llagrimosos, amb la camisa sense planxar i les... Article complet»
És lògic que ningú no t'esperi
[01-I-2015] Seus pacient a la parada de l’autobús que t’ha de dur al centre. Fa el fred inevitable de les nits que duren massa. El carrer put i te n’adones de com d’imperfectes sou els humans que cada poc torneu a ser animals i no teniu cap embat a alleujar la bufeta o el pap a la via pública. Com ho fa aquest gos que arrossega l’amo pel jardinet central de l’avinguda.... Article complet»
