Gràcies, amics
[14-XII-2012] Són prop de les dues de la matinada de divendres. Hauria d'estar dormint, però fa uns quants dies que el senyor insomni s'ha fet l'amo de les meues hores nocturnes i em regala l'oportunitat de llegir, de pensar i de donar cícliques i sincopades voltes entre els llençols. I no sé per què no dorm. Dimecres i dijous han estat dies fecunds. Una de les meues dues... Article complet»
