[11-VII-2011]
m’assec a la proa i et veig enfilat al pal.
t’admir.
les veles només amen un déu
i obeeixen els vents capriciosos.
fulleig un llibre i esper el poeta
que no ve a fer bullir la mar.
no s’encén la mar, però sí les ànsies
que es confonen amb el bressoleig de les onades,
que s’asserenen amb les pells salades
i els dits neguitosos.
t’estim....
Article complet»