[22-III-2009] La nostàlgia és estèril, inútil i castrant. És dissabte a vespre. Torn a casa i conduesc d’esma. El fantasma de ciment de l’estadi inacabat em sorprèn acompanyant a tot pulmó els Ja t’ho diré que canten des del compacte. Teníem quinze anys duem els cabells llargs, calçons amb pata d’elefant, camises extravagants...Veig en Sebastià Taltavull a Barcelona. Unes...
Article complet»