Esperança Camps - Dietari

Dissabte passat, a València

És dilluns. Fa sol a València. Els venedors del mercadet ambulant fa més d'una hora que pregonen les bondats dels seus productes per a cridar l'atenció. Sona Bach. Si tot l'any l'escolt, aquesta setmana, encara amb més motiu (amb tot, deixeu que us digui ques escoltar La Passió segons Sant Mateu o qualsevol cantata un dia d'estiu, a l'ombra de la migdiada a Ciutadella també és molt evocador). No era de Bach ni de la Setmana Santa, ni tan sols dels venedors que cada dilluns animen el meu carrer que volia escriure. Volia escriure de dissabte. De la manifestació del 25 d'abril que enguany s'ha avançat uns dies i que ha estat l'escenari per a demanar una vegada més llibertat d'expressió.

Feia feina dissabte i no hi vaig ser present entre les desenes de milers de persones que demanaven a València les mateixes coses que els nostres majors demanaven fa més de 30 anys. Llibertat d'expressió, respecte a les idees, a la llengua, a la cultura, netedad en el comportament dels polítics... democràcia, en definitiva. No hi vaig ser però vaig seguir molt d'aprop el que passava a través del twitter, a través de TV3. Sí, per internet vaig poder seguir en directe les connexions de la meua amiga Empar Marco des de les Torres de Serrans. En Jesús també m'anava informant mentre anava fent les fotos, una d'elles la que il·lustra la portada de El Temps d'aquesta setmana...

Anit, quan tornava a casa la carretera era més buida que cap altre diumenge i pensava què podia escriure sobre la necessitat que tenim en aquest país de fer una manifestació com la de dissabte passat. Pensava quina manera més vulgar que hem tingut en carregar-nos en menys del que dura una generació el que pensàvem que els nostres majors havien aconseguit. Escoltant el concert de Lluis Llach dissabte a les Torres, pensava quina misèria, quina devastació moral si a l'abril del 2011 encara ens podem aplicar la lletra d'Abril 74. Avui matí surfejant he anat on sempre, al bloc del meu amic Vicent Usó que sí que va ser a la mani i que fa una anàlisi tan lúcida que no vull que us pedeu. Aquí teniu el seu apunt d'avui.

Em mir les meues filles i no sé quin futur els llegarem. Encara escolt Llach i veig el somni abaratit. Veig el final del vídeo que he pescat a Youtube i hi ha gent que canta l'Estaca. Llach ja s'ha retirat de l'escena i tot allò pel qual lluitava ell i tots nosaltres darrere, s'esfondra. La petitesa de mira de la classe política fa tant de mal. Han aconseguit criar un món, un país ple de criaures alienades que no s'alcen, que no senten ni pateixen quan veuen que ens retallen les llibertats, que cada dia som moralment més pobres, més petits. Han aconseguit adormir la consciència de la majoria. Desenes de milers de persones van sortir al carrer dissabte a València. Sort! Però els nostres governants no se n'alcen ni una cella. La seua moral està anestesiada. Menteixen, roben, expolien, insulten, i van a l'esglèsia a confessar-se. Se saben invencibles. I ho diuen. I ho demostren. I s'exhibeixen. Saben del cert que el 22 de maig tornaran a tenir l'urna plena de vots. Més vots que ara fa quatre anys. I nosaltres continuarem donant voltes al tauler de l'oca i cada vegada, quan estarem a punt d'arribar al final caurem a la casella de la mort i haurem de tornar a començar.

Roda per youtube aquest vídeo de l'actuació de LLuis Llach dissabte a València, dalt el remolc d'un camió perquè no hi havia permís administratiu per a instal·lar un escenari davant les Torres dels Serrans. És clar, a les Torres, només la Crida fallera. La crida, el despertador moral per llevar-nos les lleganyes de la consciència, no hi cap.

Comentaris

esperança

Re: Dissabte passat, a València

esperança | 19/04/2011, 18:24

Lluís i Bea, esper que no veieu en aquest text cap intenció d'abaixar els braços. És simplement un crit. El que no vaig poder fer dissabte, i la ràbia de pensar que sempre som els mateixos els que hem de lluitar per allò que també els mateixos ens volen prendre.
Gràcies pels comentaris.

Lluís

Encara som

Lluís | 19/04/2011, 18:14

Jo vaig estar amb la meua filla de 5 anys, la Carme, Ella als meus muscles aplaudia sense saber el que passava quan la gent aplaudia. A mi em faltà una mica per començar a plorar, però jo als meus 39 anys recordava la lluita dels meus pares i ara veia a la Carme. És trist però ahí estem, i, estaran.

bea

Re: Dissabte passat, a València

bea | 18/04/2011, 10:22

M'agrada el que dius, pero crec que la lluita ens fa poble, amb la nostra lluite diguem als nostres fills que mai podràn amb nosaltres, que continuarem cridant el que creguem, encara que els de sempre continuen sense escoltar les nostres paraules.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura