Esperança Camps - Dietari

si avui és dissabte... això és Orange

Si avui és dissabte, això és Orange..... Vam arribar a aquesta ciutat dijous, on vam celebrar la trobada amb tota la família valenciana i francesa de J. Una trentena de persones de totes les edats. Alguns són catalanoparlants, altres castellanoparlants i altres només parlen francès. De moment ens entenem perfectament perquè cada trobada amb aquesta gent tan hospitalària es fa amb el llenguatge universal d'una taula ben parada i d'unes copes ben servides. La família francesa d'en J. està relacionada amb el negoci del vi, i és clar, aquests dies tastam líquids inimaginables. Per cert, la darrera moda aquí és "la piscine", que no és altra cosa que una copa gran, tipus globus, amb xampany i plena de glaçons. A mi, com a alguns dels que m'ho van fer tastar, em va semblar una pèrdua. Però només els francesos són capaços d'inventar i perfeccionar una meravella com el xampany i després permetre's el luxe d'aigualir-lo...

Parlava de llenguatges universals. Els fillets del grup (els compt des dels set fins els 17 anys) també n'han trobat un de llenguatge universal: el dels vídeojocs. El primer dia, per trencar el gel, l'amfitrió de la casa, un xaval de 17 anys, llarg i prim va oferir un dels comandaments de la Play Station a les meues filles, i als altres valencians acabats d'arribar. La relació va quedar inaugurada i ara ja són inseparables.

I encara una altra anècdota relacionada amb el llenguatge. Una de les cosines de J. és valenciana però va arribar a França als nou mesos d'edat, amb son pare, un immigrant dels anys 60. Ha crescut allà amb els seus germans, s'ha casat, té fills i nets francesos. Ahir, mentre el sol es ponia a una terrassa de Niolon i ens regalava l'espectacle incendiat de la badia de Marsella, amb una copa de xampany a la mà m'explicava una cosa que no puc deixar de contar aquí. Ella fa feina a una residència de vells. N'hi ha alguns que són espanyols, els emigrants de l'edat dels seus pares o encara més vells, que han acabat la vida laboral i no han tornat a casa. Em contava la nostra cosina que algunes persones afectades d'Alzheimer s'han oblidat completament de parlar i entendre francès, la llengua del país que els va acollir, i amb la qual han viscut i han treballat tota la vida. La demència els esborra la llengua apresa i només els deixa la llengua materna, el castellà, o fins i tot el valencià que només poden parlar quan la nostra cosina està de guàrdia al centre.

Comentaris

Elena

Re: si avui és dissabte... això és Orange

Elena | 30/08/2010, 05:36

Ben curiós tot el que expliques, especialment això dels avis amb Alzheimer.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura