Esperança Camps - Dietari

Quatre anys sense Toni Mestre

Ahir va fer quatre anys que Toni Mestre ens va deixar. Tal com imaginàvem, el seu buit no l’ha omplert ningú. Diumenge mateix, el diari Levante publicava una entrevista amb el seu marit Frederic Martí, que està escrivint la tercera part de la trilogia de les seues memòries. Ara que no hi és Toni, ningú no me les passa a màquina, deia frederic, que té vuitanta anys, lletra de metge i una memòria prodigiosa. Fa quatre anys, quan en Toni es va morir vaig publicar aquests dos posts a Jutipiris. toni mestre

28 de Juliol de 2006

Toni Mestre

S'ha mort en Toni Mestre. Avui de matinada. Mentre jo era a Ciutadella i intentava dormir a pesar d'una mosca empipadora. Mentre el cel es posava negre i queien quatre gotes de pluja de terra.

En Toni Mestre era un periodista, però també un humanista. Va viure molt de prop tots els moviments salvatges que es van produir a València durant la transició. Va patir, com altres, els embats feixistes a la llibreria Ausiàs March que ell i Frederic Martí dirigien. Va ser un dels pioners de la ràdio en català al País Valencià. Va conèixer molt de prop Joan Fuster, Ovidi Montllor. Va impulsar grups com Alimara. Era escriptor, poeta. Seua és la lletra d'una cançó que es va convertir en himne d'aquella transició convulsa: "Què vos passa valencians?" D'això fa anys, i els valencians encara no saben que els passa, encara que si que veuen com van desapareixent totes aquestes persones que es van cremar intentant crear una identitat per al seu poble.

Toni Mestre era, bàsicament, una persona culta. Un bibliòfil. Un bibliòman. Toni Mestre era, bàsicament, un amic. El vaig conèixer a través de'n Jesús, i ràpidament vam connectar. N'ulyse em perdonarà si qui ara escriu és n'Esperança: en Toni Mestre va ser el meu primer lector. Aquella persona en qui vaig confiar els originals de la meua primera novel·la, Enllà de la mar. A mi em feia tanta vergonya que vaig fer que en Jesús li la fes arribar. A en Toni li feia recança llegir-la. És clar, s'exposava a que allò que li duia no li agradés, i no hauria trobat les paraules per dissimular. Però ell la va llegir amb el llapis a la mà. Un capvespre ens vam trobar i em va anar dient el que li agradava i el que no. Em va donar molts consells sobre la llengua que ell tant bé coneixia. I va ser el primer que es va alegrar quan em van donar el Joanot Martorell. Vaig fer el mateix amb "Quan la lluna escampa els morts". I ell, amb paciència, va tornar a agafar el llapis per a repetir el procés. El millor de tot, és que la conversa s'escampava cap a territoris que res tenien a veure amb el contingut de la novel·la. M'agradava que em contés batalletes que jo per edat i per lloc de residència no havia viscut.

Sabíem que estava malalt, però és el que passa, no ens agrada pensar en la irreversibilitat dels processos. Abans de començar les vacances vaig parlar amb ell. Estava malament, però no perdia l'esperança en els nous tractaments. Cada diumenge llegia el seu article al diari Levante per intentar endevinar el seu estat d'ànim. Aquest diumenge no hi era. El va escriure, però ja es trobava malament i no va saber activar el correu per enviar-lo. Dimarts encara vam parlar per telèfon. Era a l'hospital. "hola, primor," em va dir. Quan vaig penjar vaig pensar que no el tornaria a veure, li ho vaig dir a en Jesús, i que tal vegada el comiat havia estat massa precipitat. El que ara escric, des del locutori dels "negritos" a Ciutadella, són quatre retxes mal garbades. Vull que tothom sapi que s'ha mort un home íntegre, culte, compromès amb el seu país. Però sobre tot, s'ha mort el meu amic. Des del meu egoïsme, qui serà ara el meu primer lector?

29 de juliol de 2006

ràbia

saps què passa, toni? que avui que t'hem acomiadat, tothom parla bé de tu. I em fa tanta ràbia.... no perquè no t'ho mereixis, amic. Em fa ràbia perquè els polítics, els cantants, els escriptors, els periodistes, els que et volien i els que no, escriuen i no paren sobre tu. saps què passa toni? que em rebenta la hipocresia de la gent que quan et tenia entre nosaltres et va fer jubilar de manera vergonyant anys després d'haver-te anoreant en el teu ofici que era la teua passió: la ràdio. en algun blog he llegit que fan falta molts tonis mestres. i què feieu amb ell quan el tenieu ple de força i de ganes de continuar lluitant per aquest país vostre que ara també és el meu. què vos passa, valencians? no ho arribareu a sebre mai, perquè quan hi ha figures capaces d'arrossegar i d'engrescar, les arreconau. per què? per massa nacionalista? per massa què toni mestre va desaparèixer dels micròfons i de la professió? on era toni mestre quan van posar en marxa canal 9? algú es va enrecordar d'ell? n'hem parlat moltes vegades d'això, toni, amb frederic, amb jesús, amb maria josep poquet, que m'ha dit per telèfon que ha estat capaç de llegir un poema en el teu comiat sense plorar ni una llàgrima. faltaria més! és la teua alumna aventatjada, toni. la teua alumna i la teua amiga. sé que va ser amb tu a l'hospital les últimes hores. em fa ràbia que t'hagis mort, toni. i se'm fa estrany. ja no li hauré de dir més a en jesús: has parlat amb toni? gràcies per tot

En aquells dos textos em va faltar dir, per prudència, perquè encara no havia estat publicada, que també va llegir El cos deshabitat. Ell ja estava molt malalt i em feia recança passar-li l’original que ell em demanava amb insistència. Al menjador de casa seua, rodejats de papers, diaris, llibres, discos, records de tots els seus viatges, em va anar dient el que li havia semblat la novel·la. Com sempre, me la va tornar amb anotacions fetes amb llapis i amb aquell títol que mai es va publicar: Podridura.

Parlava fa uns dies del que devem als mestres. Crec que aquest apunt, que ha quedat llarguíssim, i que potser poca gent haurà llegit fins el final, és encara, un deute que tenc amb en Toni.

Comentaris

kirikú

toni

kirikú | 29/07/2010, 22:59

Jo sí l'he llegit fins al final, Esperança. I està molt bé.

Jo em vaig iniciar en l'estima a la nostra llengua amb el De dalt a baix.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura