Diumenge
A València no les veig les estrelles que m'agombolen aquesta nit. Han tingut el poder terapèutic d'esborrar-me el mal de cap que m'han provocat les ulleres 3D del cine. Hem anat a veure Toy Story. Magnífica, la pel·lícula, amb somriures, riures oberts i llàgrimes que no són aturadores, però no m'acaba de convèncer això de les tres dimensions. En lloc d'agafar la carretera general hem tornat a Ciutadella pel Camí de'n Kane. No em cans de transitar-lo. Amb les parets seques a banda i banda, i unes cases de lloc acuradíssimes. Les vaques que pasturaven. Els bens. I pel camí, per allà on el sol confonia l'horitzó, un parell de cavalls i cavallers que trescaven tranquils. Hem aturat el cotxe i hem fotos al contrallum. Silenci. Les potes dels cavalls damunt l'asfalt i el zumzumeig d'alguna abella. Quan hem arribat a Es Mercadal el sol ja era post i el cel s'ha pintat de colors cardenalicis. Des de dalt Sa Costa Nova i des de dalt Ses Arenetes es veia la mar i més enllà Mallorca. La silueta imponent de la serra. Gran, gris. Com de cotó. Amb reflexos rosats. Hem arribat fins al Castell de Sant Nicolau. Ja feia fosca i Mallorca semblava més petita, però era allà, pròxima fosca, irregular. I ara, després de sopar a la terrassa, les estrelles. I la lluna de color taronja que va perdent redonesa a cada dia que passa.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
