Esperança Camps - Dietari

Zero Graus reeditat

Està a punt d’arribar a les llibreries menorquines (per Sant Jordi hi serà) la reedició de Zero Graus, aquell relat que vaig escriure per encàrrec de la Fundació Bromera per al foment de la lectura. Se’n va fer una tirada per a vendre al preu simbòlic d’un euro amb dos diaris valencians. A mi em va tocar amb El Mundo. En una conversa d’estiu amb na Fina Salord, presidenta del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, em va parlar de la possibilitat de tornar a publicar el conte, en aquesta ocasió dins la col·lecció Petit Format de l’IME. D’aquesta manera podria arribar al públic menorquí, em va dir. Hi vaig estar d’acord, però em vaig autoimposar la condició de reescriure el relat.

Reescriure és una paraula màgica. El meu amic Manuel Baixauli, que acaba de reeditar el seu primer llibre de relats, Espiral, parla de donar una nova vida a un llibre que encara respira. Això és el que he intentat fer amb Zero Graus. La història sòrdida d’Ernest Pruneda continua sent la mateixa. Qui no és la mateixa som jo, ni les meues circumstàncies, ni les del meu entorn, i per això m’ha agradat reescriure el text. A més, últimament estic trobant un cert gust pels relats breus, i les darreres coses que he publicat són d’aquest format. M’agrada. Esper que aquells que s’atraquin a la història en gaudeixin tant com jo fent-la i refent-la, escrivint-la i reescrivint-la.

La publicació de Zero Graus per part de l’IME ha estat possible gràcies a la generositat de na Fina Salord; en Miquel Cardona; l’editor de Bromera, Joan Carles Girbés, que n’ha fet un pròleg molt guapo, i no només perquè m’ompl de floretes; i en Jesús que ha fet aquesta foto amb la qual s’ha compost aquesta portada tan acolorida. Com sempre, encara que el procés d’escriptura és molt i molt solitari, un llibre físic, objecte, només pot ser el fruit de la col·laboració de molta gent.

Esper que no us decebi, i prest tornareu a tenir notícies del constructor Ernest Pruneda, que acaba de sortir de la presó de Palma.