Esperança Camps - Dietari

A Alaior amb El cos deshabitat

El club de lectura de la biblioteca d’Alaior em va convidar a parlar de El cos deshabitat. Hi vam anar dissabte, dia vint-i-dos, a fosquet, que era el meu últim dia de vacances a l’illa. La terrassa de la biblioteca és un lloc agradable. Feia un ventet que s’agraïa després dels dies tan xafogosos que hem viscut. El poeta Pere Gomila va parlar molt i bé de la novel·la. Quan m’envii el text el penjaré aquí perquè el pugueu consultar. Van venir uns quants lectors, la majoria dels quals eren dones. També hi havia el meu amic en Ponç Pons. La tertúlia va ser agradable. Una lectora molt amable em va dir que El cos deshabitat com les meues altres novel·les li fan l’efecte que són en blanc i negre, com les pel·lícules, em va dir. Vaig prendre nota. Em va fer gràcia, però no vaig sebre ben bé què contestar-li. En blanc i negre com les pel·lícules antigues, clàssiques, va rematar en Ponç. A les meues novel·les surt la mar, que sempre és molt blava. I surten tots els colors del paisatge per on tresquen els protagonistes. Surt el cel. M’agraden els colors. M’agrada el blau i el groc i el verd i el taronja, i aquella bona amiga i lectora fidel em va dir que les meues novel·les són en blanc i negre. Em va agradar que m’ho digués. Em va agradar el retorn que em va brindar amb el seu comentari. Aquesta sensació que fa que alguna persona llegeix una cosa que tu has escrit i es pren la molèstia de pensar-hi tres minuts i resumir amb una frase què li ha paregut. Gràcies!

*

les fotos són de'n Jesús

No vaig sebre contestar algunes de les preguntes que em van fer els assistents. Per què escric. No ho sé. Em serveix d’alguna cosa la meua experiència com a periodista per escriure novel·les? No ho sé. No ho sé. Tal vegada sí. És clar. Que sí. Però escriure notícies no és el mateix que escriure novel·les. O tal vegada sí. Ara, en aquest moment, és diumenge, encara no són les vuit del fosquet i som a l’aeroport de Maó. El sol comença a estar avall, i torna de color carabassa, i entra per la vidriera de la porta número dos per on passarem per embarcar cap a València. Estic a punt de deixar l’illa. En Jesús dorm al meu costat. Les filles van a la seua. Hi ha poca gent, ara. Els de Roma, Madrid, Verona, Londres, Madrid una altra vegada, sis vegades Barcelona, ja han desaparegut per les portes i els túnels d’accés als avions. D’aquí a cinc o deu minuts ens cridaran a nosaltres. Si tenc temps penjaré aquest post avui vespre, i si no, ho faré demà de matí..

.

A Alaior també va venir en Xec Gomila, un fotògraf de Ciutadella que no coneixia i amb qui vaig topar per casualitat quan va penjar una fotografia amb una dona que duia a la mà un exemplar de Quan la lluna escampa els morts. Va venir a posta a Alaior per conèixer-me. Ens vam fer una foto junts. Supòs que la penjarà al seu blog... Per aquestes coses tan guapes serveixen les trobades entre escriptors i lectors, i per aquestes coses serveixen els blogs i la xarxa i tot això....

Ara és dilluns. Les set i quart. Tothom ja està despert per casa. Fa calor, a València. Una calor diferent a la de Ciutadella. Encara fa molta fosca i el forn és tancat. Hi ha un ritme diferent, aquí.

Comentaris

Xec Gomila

Re: A Alaior amb El cos deshabitat

Xec Gomila | 24/08/2009, 20:07

¡¡.. Hola Esperança....

Gracies una vegada mes per fer referencia del meu nom i enllaç a la teva pagina... gracies.

Sa veritat sigui dita... despres de lleguir per prensa lo de sa teva charla a Alaior, vaig decidir venir a saludarte personalment a resultas de la sana casualitat que explicas....... en va agrada molt que sortiges publicament el motiu de sa meva presencia a alla, per tot plegat no em penedeixo.

Salutacions desde Ciutadella.

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura