Esperança Camps - Dietari

El Barça

Public aquest post d'urgència per deixar escrit que el Barça és campió de lliga. És un post fet adeveres i corrents, i amb una sola mà. Això és literal. Només escric amb la mà esquerra perquè la dreta la tenc momentàniament perjudicada per un accident domèstic. Això també fa que no pugui conduir i que per tornar a casa des de la feina hagi agafat un taxi. Sembla que els estir. Tants taxistes discrets i silenciosos com hi ha, sempre m'ha de tocar a mi el xerraire. El xerraire i l'anticatalanista. Estos catalanes se creen que son los reyes del mambo, se creen que son muy guais. Se lo tienen muy creído y ahora con la liga y la copa del rey, que gentuza. Ep, aquí, pari el carro. A l'alçada del palau de Congressos ja m'havia recitat aquesta lletania, i a Nuevo Centro no n'he pogut dur més. M'està ofenent, li he dit. Jo sóc catalana. L'home no s'ha arrugat ni res, pero como puede ser si usted habla en valenciano es porque usted es valenciana. M'ha ofès i m'agradaria baixar ara mateix del cotxe si no li sap greu. Quant li dec?

El següent taxista que he agafat era una persona normal, que escoltava kissefeme i que no m'ha dit ni ase ni bèstia. Bé. Els meus pensaments i jo, i la cartera, i el braç penjant hem arribat a casa en salvament. Tot assaborint el triomf d'un equip liderat per un entrenador jove, culte, moderat, guapíssim, amb les idees clares i la roba molt ben planxada. No he volgut ni posar la ràdio per escoltar com analitzaven el joc d'aquest Barça campió. Els pensaments per a mi. La casa en silenci. Ha estat una victòria estranya, que com que ja la teníem tan segura, es pot viure amb calma i que permet preparar el partit de Roma.

Aquests dies hi ha molta gent que parla bé i malament del futbol, de la passió que provoca en algunes persones. La bogosfera en va plena. Jo no tenc opinió. No se si ser del Barça m'aliena o m'empobreix espiritualment. No sé si m'allunya o m'acosta als problemes quotidians. No sé si es parla tant d'aquest Barça perquè hi ha crisi, o perquè és un equipàs. Sé que m'ho pas bé i no ho puc evitar.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Assassins valencianscoord. i pròleg 'Ellas también matanobra col·lectiva 'Absintheobra col·lectiva 'La improbable vida de Joan Fusterlobra col·lectiva Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura