Trenta de desembre a València
Hem anat a la concentració contra el terrorisme d’estat. Na Júlia s’ha embolicat amb el mocador que ens va dur na Lola Bañón en un dels seus viatges a Palestina, en Jesús ha fet fotos, n’Emma hi ha anat amb els seus amics Ximo i Helena. Hi havia més de mil persones a la Plaça de la Mare de Déu. Molts eren ciutadans palestins que viuen a València. Altres érem ciutadans esgarrifats amb la imatge de les conseqüències dels bombardejos; enfadats amb la hipocresia de la comunitat internacional; desenganats amb l’actuació de les Nacions Unides. Hem cridat “tots som de Gaza” “tots som plestins” “no al genocidi”, i altres consignes. Els Palestins han resat al seu deu. Els altres els hem acompanyat. En Ximo, n’Ema i n’Helena m’han preguntat de què serveix un acte com aquest. M’han dit que amb les espelmes i les pancartes no podem aturar les bombes. N’hem parlat una estona. No sé si els he convençut. Tampoc no ho pretenia. Feia fred, la nit era humida. Quan s’ha dissolt la concentració, el terra de la plaça ha quedat ple de cera vermella. Els manifestants ens hem mesclat amb els milers de corredors de la San Silvestre. Molts duien disfresses estrafalàries, altres s’havien posat un gorro de pare noel. També hi havia aquells que feien cua per veure el Betlem de la Catedral. El Betlem de Terra Santa és massa perillós. Trenta de desembre de 2008 a València.
Textos diversos, Hi crec |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
