Esperança Camps - Dietari

Diari d'una espera.1

Són les onze i vint de la nit de divendres. D'aquí a menys de dotze hores sabràs si continues treballant a l'empresa o si et fan fora. El més curiós de tot és que tant si passa una cosa com l'altra no sabràs ben bé per què. Saps que a aquestes alçades de la peŀlícula la fase de la perplexitat ja hauria d'estar superada. Però no hi està. I el pitjor de tot és que aquesta fase s'ha ajuntat amb la de la negació i amb la de ràbia. I és clar, així és molt difícil mantenir un equilibri. I no el mantens. Per això, avui, quan has anat a la concentració dels divendres no has pogut evitar les llàgrimes. No eres la única. Avui estava ben ennivolat a Burjassot, però ningú es llevava les ulleres de sol. Per sort, l'hora del cafè ha estat més distesa.

Ara escrius això per no sentir-te sola. En realitat no hi estàs. Hi ha les filles. I J., que ha dut una peŀlícula romàntica del videoclub, francesa, i ha encetat un bòtil de vi del bo, del que guardeu per ocasions especials. Però saps que a més estàs en comunió amb molta més gent. Només has de fer una ullada al twitter. O al whasapp. Sou molts. Més de mil. Amb els seus fills. Amb els seus companys. Amb els amics.

Escrius aquesta mena de compte arrere, per què, què més es pot fer la vespra de saber si et tiren de la feina? Pots repassar les coses bones d'aquests 23 anys. Són tantes! I les coses dolentes. També n'hi ha unes quantes, és clar. Fa uns dies et van passar un vídeo amb la festa de la inauguració de la ràdio. Estaves jove, sí. I Francesc Bayarri també era un fillet. Tu, per tenir, tenies grans a la cara. Això t'ho han remarcat les teues filles que mai havien vist unes imatges de sa mare amb 25 anys. Fotos, sí, és clar... Però un vídeo, dient allò de són les zero hores.... Bé. Batallates. Però què pots fer la nit abans de sebre si la teua relació amb la tele s'acaba demà o si continuarà. I què passarà amb els teus companys? Són molts anys. Molts... I què passarà amb la ràdio i amb la tele públiques? Per què tu hi creus en això. Estàs convençuda que són necessàries. Encara que en els últims temps hagin perdut el favor de l'audiència. Si existeix es pot redreçar. Si la desmantellen, ja no la tornaran a muntar més. Canvia el model. Per a sempre.

Hauries de dormir. Demà serà un dia dur. Però com vols que dormi? Avui és un dia de vetlla, de vespres, d'estar en guàrdia. És la nit aquella en que intentes llegir algun missatge xifrat al firmament, encara que a vegades tenguis problemes per a divisar la via làctia.

Sort que tens aquest bloc i ara escrius. Sort que estàs acompanyada. I bencenes, si et despatxen, no et passarà res diferent del que li ha passat al teu veí de l'escala o a la dona que et trobes cada dia al mercat, o al quiosquer, que ha hagut de tancar el negoci.

Ja és mala pata. Quan anaves a penjar el post t'han vingut al cap els mals gestors, els lladres, els que s'han omplert les butxaques a costa dels serveis públics, els que han enfonsat l'empresa... I t'entren ganes d'envaïr Polònia. Així és que és molt probable que siga el moment de tancar el quadern i dir bona nit i gràcies.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura