Les treballadores de l'Espai Mallorca de Barcelona han rebut l'ordre d'encapsar tot el material. Tenen quinze dies per a fer-ho. Els ho van dir ahir fosquet, poc abans d'inaugurar una exposició de suport al propi Espai. Quan hi vam ser el mes de setembre per presentar 'Col·lecció particular' ja ens van dir que la seva situació era molt precària. Es veu que fa mesos que les institucions volen deixar morir de finor aquest lloc acollidor situat al bell mig del barri del Raval de Barcelona. Aquestes institucions, Consell Insular de Mallorca, Govern de les Illes Balears i ILC no paguen les subvencions al Gremi de Llibreters que no pot fer front al lloguer del local ni al sou de les treballadores. I així és com s'acabarà amb un altre "equipament" cultural. A poc a poc. A cada bugada un llençol, que diuen.
Crec que ja ho he dit moltes vegades això, però no puc evitar pensar que pobres que serem quan s'acabi la crisi. No sabrem on arredossar-nos quan faci fred.
Personalment em fa mal que tanqui. Abans de res perquè les persones que el porten són gent acollidora i molt bones professionals. Però també perquè a l'Espai hi ha lligat el meu "debut" com a escriptora. El mes de gener del 2003 vam presentar allà el llibre dels Ja t'ho Diré, amb en Josep Portella, que era Conseller de Cultura del Consell Insular de Menorca i un parell de membres del grup. I ara, molts anys més tard, hi hem tornat amb Col·lecció particular.
L'Espai Mallorca és més que una llibreria. S'hi fan presentacions, debats o exposicions. S'hi poden trobar tot de productes gastronòmics, musicals o artesans fests a les Illes Balears. Hi ha una cafeteria on s'hi pot menjar o prendre una copa. Ara té els dies comptats. Des d'aquí tot el meu suport a les treballadores. Els don les gràcies per tots aquests anys de bona feina. I, secretament, mantenc l'esperança que aquest ultimàtum dels quinze dies sigui com el que ja van rebre fa uns mesos i que finalment es va ajornar.