Esperança Camps - Dietari

Quin llibreter amaga el 'Quadern de les vides perdudes'?

Després de llegir la novel·la de Silvestre Vilaplana, El Quadern de les vides perdudes vaig publicar aquest article a Bon Dia Notícies. Aquí, l'enllaç, i més avall, el text.

La vesprada fa olor a falles i a primavera i mentre camines per l’avinguda d’Aragó aclucant els ulls perquè el sol t’enlluerna repasses com t’ha anat l’hivern. Penses, per exemple, que algunes nits la temperatura ha baixat de zero, però que tu només t’has posat els guants un parell de vegades. T’agraden els guants com a objecte, però els utilitzes poc. Guaites pel pont al llit vell del riu i veus parelletes estirades damunt l’herba buscant el contacte del sol amb els seus melics a l’aire. A la Gran Via ja t’assalta l’olor d’oli fregit i arrufes el nas perquè el que tu cerques és el perfum dels llibres vells. Anar a la fira del llibre antic i d’ocasió és una mena de ritual que compleixes cada any. Tens curiositat per veure de quins tipus de llibres es desprèn la gent. Saps que n’adquiriràs algun. A vegades ja el tens a casa, el que compres, però te’l endús perquè està anotat, o subratllat, o dedicat, o perquè és una obra que t’agrada especialment i et fa pena que algú l’haja abandonada. Potser no és un abandó voluntari o capriciós, sinó fruit d’una necessitat. “Llibres per a vendre, llibres vells que m’ajuden a sobreviure. Llibres que m’han de salvar de la fam” . A l’ipod sona la Passió segons Sant Mateu. Ha estat casualitat, però t’agrada, és clar! És la teua obra preferida, en qualsevol estació de l’any, però sobretot ara, a la primavera. Com sempre fas, t’atures a totes les casetes. Cerques aquell apartat que posa: “en valenciano” i remenes. Mires, olores, toques, fulleges. Tens la secreta por de trobar-te un llibre teu: què faràs quan això passe? Repasses els volums un a un. Comences a notar els capcirons dels dits bruts, apegalosos, impregnats d’alguna substància ignota que el pas del temps va deixant en els llibres. “Quan els tinc tots disposats en dues columnes mire el llibreter que espera ansiós el moment de posar les mans sobre els volums. Em sent com una prostituta a punt de vendre’m el cos a un vell libidinós per de nafres purulentes” . Avances per les casetes i entre tots els comerciants busques aquest llibreter, els escrutes un a un, examines el seu rostre i intentes endevinar qui pot ser aquest individu avar de fulls aliens, però et convences que aquí no hi és. Canvies d’establiment. Mai no mires el nom de la llibreria de vell. Reconeixes algunes cares que es repeteixen any rere any. Adquireixes un parell de “cuentos del diumenche” embolicats en paper de cel·lofana. Són prims, però te’ls posen dins una bossa de dimensions considerables, no porta cap marca ni és gens elegant. “El plàstic de les bosses se’m clava dins la mà. Massa llibres aquesta vegada, massa vida per vendre’s”. Tu saps que la cosa anirà al revés, aniràs omplint la bossa amb altres adquisicions, com una narració juvenil de Pau Faner; un Nàufrags de Joan Pons amb una nota que diu a llapis, “algo trabajado” , perquè el llibre és ple de paraules subratllades, menorquiníssimes, és clar; un Llibre de meravelles d’Estellés que ja tens a casa en diverses edicions i formats, i que algú va comprar a València el mes de novembre del 1977 i hi va posar un ex-libris. Per què ara és a la taula d’un llibreter de vell? Qui es va prendre tantes molèsties per a identificar-lo s’estimava aquest llibre. Hi va posar el seu nom, la seua marca. “Em vist i agafe els llibres disposats per al sacrifici. En són molts i els fique en diverses bosses” . El sol ja no et molesta als ulls i continues caminant a poc a poc. Notes que hi ha menys visitants que altres vegades a la fira i que els llibreters es fixen més en els clients. Al teu costat una americana agafa un llibre de gran format, molt il·lustrat, que relaciona els menjars tradicionals amb les festes valencianes. Ella es pensa que és una guia de les falles. La llibretera intenta traure-la de l’embolic però no ho aconsegueix. L’americana paga i s’emporta el llibre. Tu et trobes una sorpresa i no dubtes a quedar-te’l: Romànica Ficció, el Premi València de Narrativa de l’any 1985, de Josep Gregori. Per aquestes troballes val la pena anar a la fira!. “Les visites continuades al llibreter han desenvolupat en mi l’habilitat de comptar els diners que necessite en llibres. Sobreviure una setmana, deu llibres; comprar menjar, vint llibres” . De cop i volta, l’ipad fa un gir en la selecció musical aleatòria i t’apareix Moustaki i t’explica que hi havia un jardí que s’anomenava terra i penses que el primer llibre que has posat a la bossa és del teu professor de francès, Pau Faner. Somrius. A la penúltima caseta, un venedor parla amb una persona que de dins una bossa de plàstic blanc, gran, sense lletres, trau dos volums molt grans amb una sobrecoberta il·lustrada a tot color. No pares gaire atenció, però veus que és un Quixot. “El llibreter somriu amb aquells llavis libidinosos seus i se’ls llepa. No sap dissimular el goig que li produeixen els meus llibres. Aparta tot el que hi ha al taulell de l’aparador i es disposa a fruir de l’espectacle dels meus volums retuts al seu davant” . A l’última de totes les casetes hi ha alguna cosa et crida l’atenció. No creus haver descobert el llibreter que ha enamorat Silvestre Vilaplana , ni tan sols el Quadern de les vides perdudes que un home desmemoriat ha anat teixint al llarg de prop de 200 pàgines. Et trobes el que no buscaves, un llibre teu, un Eclipsi que algú ja no vol, que algú va posar dins una bossa de plàstic i el va portar, junt a altres volums desvalguts al llibreter de vell. No sé amb quins ulls se’l va mirar ell, però a tu et fa llàstima, i a l’ipod sona Nesum Dorma.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura