Esperança Camps - Dietari

He llegit 'La mar no sempre tapa' de Sebastià Bennàssar

La mar no sempre tapa és una novel·la negra: obvi. Comença amb un assassinat, i acaba amb la resolució de l’assassinat: obvi també, perquè això és el que esperam d’una novel·la negra. En aquest cas, la víctima és una professora universitària i els encarregats de resoldre el cas seran un tinent de la guàrdia civil de Manacor i un periodista de successos d’un diari local..

El millor d’aquest tipus d’obres és el companatge que hi ha entre el plantejament i el desenllaç del cas, i aquí és on l’autor pren partit. Sebastià Bennàssar ha optat, ja ho va fer amb Mateu el president, per emprar el llenguatge com una eina justiciera, directa, amb eficàcia i sense concessions, o sense sentiments, com titula el primer capítol que comença així: “El cadàver de la professora culejava dins l’aigua com les despulles dels cetacis que moren en alta mar i ... “.

Està escrita en primera persona que és la del periodista i estructurada en trenta vuit capítols molt breus encapçalats amb una frase curteta o fins i tot un mot que ja és una presentació de principis. Aquesta primera persona elegida per l’autor no és casual. El call que se’ls suposa als periodistes de crònica negra dels diaris locals li permet utilitzar aquest llenguatge cru, asèptic, sense anestèsia i descriptiu que és un dels aspectes que més m’ha interessat de l’obra.

Bennàssar aprofita la narració cronològica de la investigació, que dura una setmana, per escampar per aquí i per allà notes de la vida quotidiana de Palma i rodalies. I en aquesta època, vida quotidiana són polítics ineptes en el millor dels casos o corruptes en el pitjor, malbaratament de doblers en obres faraòniques que no serveixen de res, barris on la vida és molt complicada, però que no mereixen l’atenció d’aquests dirigents ni dels ciutadans d’altres contrades. D’aquesta manera es compleix la premissa que en els darrers temps, o potser sempre ha estat així, és a les novel•les negres on trobam les càrregues més profundes de novel•la social i de crítica política. I és clar, l’autor, que a la vegada és un estudiós d’aquest gènere, no pot evitar fer metaliteratura i parlar de la seua passió per la novel·la negra. En aquest cas, l’experta és la protagonista del relat que és la professora universitària el cos de la qual culeja a la platja des Dolç. Aquí Bennàssar hi aboca els seus mites i les seues filies i fòbies, i ens il·lustra, ni que sigui de passada, sobre els grans escriptors i poetes europeus i americans que a mitjans del segle XX van triar Mallorca per a passar-hi temporades llargues

L’heu de llegir aquesta novel·la. Imaginau-vos un diumenge avorrit i fred de gener o de febrer. Després de dinar, aquest tedi que us entra al sofà... Aquest és el moment d’agafar el llibre de Bennàssar publicada per Moll: un bon cafè, la butaca de llegir, i a sortir d’excursió en la moto d’Andreu Julià per trobar l’assassí de Joana Borràs. El tedi desapareixerà de colp. Us ho assegur.

Comentaris

Afegeix un comentari
Amb suport per a Gravatars
 
Un tresor de paraules 'Barcelona Criminalobra col·lectiva 'La Draga 'Alfabet de futurjoves lectors 'L'illa sense temps El llibre de la maratóobra col·lectiva La cara B Vertigoco-autora Elles també matenco-autora Elles també matenobra col·lectiva Adéu, RTVVobra col·lectiva Naufragi a la neu Col·lecció particular Subsòl obra col·lectiva Vull casar-me amb tu i altres acusacions Dotze bitlles i un bitllot obra col·lectiva Zero Graus (Reedició) El llibre de la marató obra col·lectiva El cos deshabitat Eclipsi Escata de drac obra col·lectiva Zero Graus Quan la Lluna escampa els morts Enllà de la mar Ja t'ho diré o tres rams de locura