Esperança Camps - Dietari

diot

Diumenge, 22 de gener de 2012

algú, no sé qui, ha tornat a obrir el quadern de les necieses i la ferum de les paraules seques ho empastifa tot. em fan mal, em maregen les hores que són dies i els minuts que són ganivets ben esmolats. ara veig que voler i doler no és el mateix. massa tard m'ha arribat la llum. tant, que ja duc la penombra escampada sense remei dins aquesta ànima mia que és una capsa de sabates plena de serradís humit.

tots els gestos són sobrers. totes les paraules. només el silenci i l'estàtua de sal em recomforten.

només el silenci.