Estem contents. Davant un atac sense precedents a les llibertats d'informació, d'expressió i d'elecció entre altres, el que hem convingut a anomenar les "xarxes socials" han donat la talla. La mobilització ha estat inmediata i molt visible. És molt fàcil, cal poc esforç. Un senzill "copiar i enganxar" una foto, una frase, un lema... Clicar "m'agrada" o "comparteix", i els murs s'omplen de negres o de mordasses. També és fàcil piular al twiter i convertir el nostre crit de rebuig en trending topic del dia.
Fantàstic.
A partir d'aquí hem de veure quanta gent anirà a les concentracions que ja s'estan organitzant per protestar, i de tots els assistents, quants prendran una decisió seriosa a l'hora d'anar a emetre el vot. Algú ja ha demanat un canvi radical. Que aquest gèrmen d'inici d'alguna cosa semblant a una revolta cívica a la xarxa agafi cos. Que aquest moviment sigui social fora de les pantalles, o més encara, que les pantalles serveixin per a explicar el que ja no podrà explicar TV3 al País Valencià: que comencem a despertar de l'anestèsia. El moviment social iniciat a la xarxa ha de continuar a les places i als carrers, i a les fàbriques, i a les oficines, i a les escoles, i a les cues de l'INEM. I com a conseqüència d'això, a les institucions. Ara hi som, ara ha començat alguna cosa, les oportunitats cal aprofitar-les, i cal bufar la guspira perquè no s'apagui. al meu poble diuen: "qui és confrare pren candela".