Esperança Camps - Dietari

Passen les festes

Diumenge, 2 de gener de 2011

Avui ja és dia dos de l'any onze. A l'itunes sona un concert per a violí de Mozart. La casa en calma. Tothom té què fers. És diumenge i estic de vacances, això significa que m'ho he de pensar molt abans d'endevinar-ho perquè la part del calendari del meu cervell està atrofiada. Ja ha passat el més gros de les festes. Queden els Reis. La que vivim amb més il·lusió a casa. Tots, també els majors. O potser els majors més que ningú.

Amb tot, les festes m'estan deixant un regust agredolç. És el que passa quan la gent que tens a prop pateix molt. Una pèrdua és un patiment molt gros. Massa. El pitjor. És també un moment en que les persones demostren la seua grandesa i dignitat com ha estat el cas dels meus amics.

És diumenge i el carrer és desert. Supòs que el centre de la ciutat, amb totes les botigues obertes deu ser un formiguer. Ara Narciso Yepes interpreta el burgués Gentilhombre. Quins greus els d'aquesta guitarra. I quins colors els del cel del més de gener quan el sol ja va cap a la posta, quan els dies ja s'allarguen. Fa una olor especial aquest mes que va começar dissabte i que acabarà un dimarts. Passen les festes.

ps. Ara veig que he penjat el primer post de l'any i no he expressat cap desig ni anhel ni propòsit... Crec que no val la pena. Són tots els que us podeu imaginar. Els normals. Els que tenim tots a principis d'any i a mitjan any i a final de l'any. Cada dia vull salut i feina i pau i gent sense terceres intencions i alegria i prosperitat i bon rotllo, i... cada dia de cada any.