Aquesta foto la vaig piratejar ahir del diari Menorca. És una part del Betlem que enguany han muntat les monges de Santa Clara de Ciutadella. Al peu de foto deia que les dues monges responsables són l'abadessa, sor Carme Mesquida, i sor Nina Barber. La primera és una amiga de la família de tota la vida, i la segona és la neboda d'una cosina del meu avi (aquesta cosina és centenària, i l'avi té 99 anys). Anar a veure el betlem de Santa Clara era una de les activitats que més em plaïen quan era a Ciutadella. Jo era una filleta i veia, esglaiada, com plovia i com es feia de nit i sortien les estrelles, i com sortia el sol dins aquell recinte tot ple de pastors i pastores, animalets, dones que rentaven la roba, filadores, sabaters, llauradors.... El riu era d'aigua, no era de paper de plata. Enguany, diuen, les monges han fet Sa Bassa Verda.
Ara escric això, que vol ser el post de felicitar les festes, des de València. Faig un parèntesi dels preparatius del sopar. Na Júlia ajuda la meua mare a la cuina. El meu pare pren cafè. En Jesús fulleja el diari. N'Emma cavil·la davant l'ordinador. Fa molt de sol, però l'aire és fred. Durant el matí hem parlat per telèfon i ens hem escrit per internet amb la família de Ciutadella i de Barcelona. Els trobam a faltar aquests dies, és clar... Avui soparem a casa. Demà dinarem amb la família valenciana. Em tocarà un dinar sense gaire sobretaula, perquè demà, a més de ser Nadal és dissabte, i els dissabtes em toca anar a la tele, a intentar informar els ciutadans valencians.
Tot normal. Tot, fins i tot, vulgar. Ho escric perquè és així que vull que passin els dies, sense daltabaixos, sense absències forçades, amb el record per la família i els amics, sobretot, per aquells que ho passen pitjor que nosaltres, que els falla la salut.
De part dels que som aquí, molts anys pels que són allà.