Torn a casa a poc a poc. Cau una pluja fina i m'agrada veure com les gotes deixen de ser-ho en contacte amb el vidre de davant del cotxe. El termòmetre marca nou graus. El dissabte a l'oficina ha començat d'una manera brillant. Un repàs a la xarxa m'ha descobert sorpreses com aquesta.
Després tot ha derivat cap a pitjor. He vist les imatges de la reunió del president del govern amb els empresaris més rics, poderosos i influents d'Espanya. Alguns detalls m'han cridat l'atenció. Per exemple, el valencià Juan Roig, amo de Mercadona, no ha anat a la Moncloa. Ignor els motius, però me'ls puc imaginar i no m'agraden gens. Em sembla un gest molt insolidari. També m'ha fet mal veure que en aquesta reunió, a part de la ministra d'economia només hi havia dues dones més. Entre els 39 grans empresaris espanyols només hi ha dues dones i les han assegudes en els dos extrems de la gran U que era la taula de reunions. Que lleig!
Una estona després veig que a Maó han detingut la mare del fillet que van trobar cadàver dins una maleta a Binidalí. No puc deixar de pensar-hi. La dona ha declarat que quan va arribar a casa el fillet ja estava mort i que va tenir por. I per això el va posar dins la maleta amb uns tebeos, unes pintures i uns animalets de plàstic. Em fa mal pensar com és que ningú ha trobat a faltar aquest fillet. Em fa mal en quina situació de desesperació ha d'estar una mare per fer això. Em fa mal pensar com haurà viscut aquests dos anys. Em fa mal la sang freda que s'ha de tenir per fer el que diu que ha dit que va fer...
Plou poquet i arrib a casa on na Júlia m'espera desperta per explicar-me que ha fet un pastís en anglès amb la seua amiga Sònia. Ho han gravat en vídeo i dilluns l'han de dur a l'escola. Ara és al meu costat. Escolta música amb l'Ipod i els ulls se li tanquen. A les imatges que han arribat de Maó, de la Plaça Miranda, plovia molt i pens en el fred i la humitat que deu fer dins el calabós.