Esperança Camps - Dietari

Pròxima parada: Castelló (malgrat els mercats)

Dilluns, 22 de novembre de 2010

Ha començat rara aquesta setmana. La setmana en que 200.000 fragments de Subsòl viatjaran pel subsòl de Barcelona i per l'asfalt, els camins de ferro i les rutes marítimes d'altres pobles i ciutats de Catalunya i les Illes Balears. La setmana en que la majoria dels Unais anirem a Castelló a presentar el nostre artefacte literari. Serà dijous, a les set del fosquet a la llibreria Babel. La setmana en que sembla que arribarà el fred i ens vindran moltes ganes de quedar-nos al sofà de casa, arraulits amb un llibre i una manteta...

Comença rara i avara, la setmana. "Els mercats" tenen gana. Gana de menjar-nos a mossos. Però no per amor, sinó per una voracitat implacable que sembla que els ha de dur a piconar tantes economies com puguin. No hi entenc gens d'economia. Zero. Però no comprenc perquè ahir Irlanda va haver d'acceptar un préstec de 100.000 milions d'euros perquè sembla que se n'anava per ull. Va acceptar els doblers que li han deixat els altres països de la Unió. I en aquell mateix instant tothom girava la mirada cap a "els mercats". Què diran els mercats? Què faran les borses? En tindran prou? Quin serà el pròxim objectiu de "els mercats".... Idò, les borses han caigut com mai, "els mercats" no n'han tingut prou, i el pròxim objectiu seran Portugal i Espanya. Sí, perquè "els mercats" en el fons són molt covards, i ataquen els febles: Grècia, Irlanda... és clar...

I ara les preguntes: qui hi ha darrere els mercats? hi ha persones? governs? empreses? màquines? hi ha Déu? hi ha algú? algú sap si hi ha algun botó per aturar tanta golafreria? tanta barra?

I ara la pastilla per no caure en la desesperança: si no hi ha res de nou, els meus col·legues els Unais dijous serem a Castelló per parlar de literatura. Tothom hi serà ben rebut. A pesar del fred que diu que farà. A pesar dels mercats.