En defensa del periodisme (arran dels successos d'Al-Aiun)
La “democratització dels mitjans de comunicació”, l’abaratiment de la tecnologia, la possibilitat de fer fotografies o enregistrar imatges i difondre-les immediatament, la proliferació dels blogs…. Tot això ens ha fet pensar en la mort del periodisme, i per tant, en la desaparició dels periodistes. Molta gent es pregunta ¿per a què hem de menester els periodistes si tothom pot penjar el que veu o el que passa, i el receptor ho veu sense filtres?
Aquests dies, arran dels successos d’Al-Aiun, ha quedat clar que el govern marroquí sap perfectament de la importància dels mitjans de comunicació diguem-ne “tradicionals”, dels periodistes, i per això no n’ha deixat entrar cap al seu territori. Per això ha expulsat els que hi havia. Això forma part del primer punt del manual dels dictadors.
D’Al-Aiun ens arriben imatges, sí. Els activistes enregistren els incidents amb mòbils o petites càmeres i les difonen a través de la xarxa. Les televisions i els mitjans digitals agafen aquestes imatges i les redifonen. I aquí hi ha la paradoxa: hi ha imatges, però no hi ha informació. Sembla que els incidents més forts van començar la nit de diumenge. Ara és dimarts a migdia, i encara no sabem quants morts hi ha, ni quants ferits. No sabem on són els ferits, ni què se n’ha fet de la població que s’estava al campament desallotjat. Els mitjans estan obligats a informar des de la distància. Una part diu una cosa, i l’altra part en diu una altra, però és impossible contrastar, confirmar, la informació.
“Contrastar” i “confirmar”, dues paraules màgiques que, en periodisme no són sinònims de “mostrar”.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Re: En defensa del periodisme (arran dels successos d'Al-Aiun)
Una reflexió molt encertada la que fas, Esperança. Hi ha imatges però no hi ha informació. El mal és que els mitjans, fins i tot els més "seriosos" estan fomentant la desaparició del periodista per mostrar els continguts que li fa arribar la "gent del carrer". En alguns mitjans ja s'hi veu la intenció de substituir el fotògraf i el periodista per les imatges i les cròniques que envien els lectors. Potser pensen en abaratir costos, però, com dius, sense periodistes hi haurà imatges i relats, però no informació, si de cas manipulació.