aquest és un post escrit des de la paràlisi i la inseguretat. un post de diumenge a capvespre, de sol i de rialles al voltant. no és la primera vegada que em passa. dec tenir la pell massa fina, i això, a la meua edat, és símptoma de poca intel·ligència. no és la primera vegada que un comentari fet mig seriosament, mig em broma, em desestabilitza, m'engarrota, em desarma. i això m'acaba de passar ara, fa una estona. i aquí estic ara, intentant expulsar els dimonis i els sacardius que em tenallen, que m'impedeixen donar una passa endavant, escriure una línia recta.
Ferro!
Re: paràlisi
gràcies Mireia. i m'encanta que citis Vicent Usó, que a banda de ser un molt bon escritor, és amic meu. ah... per cert, estigues atenta als pròxims dies que .... bé, ja ho veuràs. :-)