Buit
És la una i mitja de la matinada. No és la primera vegada que les habitacions de casa estan tan ben endreçades, ni és la primera vegada que les filles són fora. Totes dues a la vegada. Avui, però, tenc una sensació diferent. Hauria d'estar dormint i som a l'habitació d'una de les filletes i escric aquest post amb el mac que amb prou feines sé com funciona. M'enred amb els comandaments, i no estic acostumada al tacte d'aquestes tecles tan lleus. A la crida al mode aleatori de l'ipod ja han vingut Mahler, Serrat, Llach, Pink Floid, Renatta Scotto... però no aconseguesc dormir. Ja sé que escriure aquest post tampc no m'ajudarà a aclucar els ulls. Ara torna Serrat per cantar a Maó, mô, que fan glosat amb pastissets i gests de bijuteria, a mô... Sé que estan bé. He parlat amb elles per telèfon i per via telemàtica. Sé que una a york i l'altra a ciutadella dormen ara tranquil·les, alienes a aquest insomni que m'envaeix. No passa ningú pel carrer. Un perfum dolç de faigola, amolla el fred, es treu el dol, busca el camí que du a l'arena i per la nit plouen cançons... No puc evitar pensar en aquell text de marisa madieri on avançava laa marxa de casa dels seus fills. bota un cavall, toca un flabiol i un crit antic de gin i festa s'escampa com l'illa com foc des de l'oest com una pesta... Veig com el temps passa i jo mantenc els ulls oberts. No vull posar la ràdio. No vull que em parlin més de futbol ni de la roja. Tal vegada agafaré un llibre. La tauleta està plena: Luis Goytisolo, Virginia Wolf, Chirbes, Bolaño... Mai no seré capaç d'esvair la llista de lectures pendents. Com mé llig més coses em queden per llegir, més en vull, més me'n falten. Com un Hèrcules qualsevol. Si pos les notícies de les dues tal vegada tindré novetats del sud. Bec aigua fresca. Qui va ser el primer home qe va sebre que l'aigua era bona per a beure, que llevava la sed, que el mantindria viu? I qui va decidir que l'aigua fresca era un dels grans palers? Sabia llegir aquest primer home? Escrivia? ... Segur que tenia fills i quan se n'anaven donava voltes per la cova o per la casa o pel lloc on s'aixuplugava i notava un pressió a l'estèrnum i no podia dormir, com em passa a mi aquesta nit de juliol.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
