La trobada amb els lectors de Canet va ser ahir dissabte, al migdia, quan tots els impulsos ens enviaven cap a la platja. Tot i així ens vam reunir un grup de persones per comentar "El cos deshabitat". El coordinador del club és Ruben Mettini, el mateix que a Llavaneres, així que entre nosaltres ja s'havia establert una certa complicitat. Parlar de la novel·la amb persones que han gaudit llegint-la és fàcil. a mi em va bé perquè em permet reviure les sensacions que tenia quan l'escrivia.
Amb tot, asseure't davant els lectors té alguns inconvenients, com ara quan et pregunten perquè has fet que aquest personatge faci això si el que tocava era fer allò altre. O si quan t'asseus a escriure ja tens clar com acabarà la novel·la. A mi em fa una certa vergonya contestar que no, que no sé com acabarà. Puc intuir cap a on anirà perquè sé el que vull dir, però no sempre les trames acaben com les havia planificat. O no sempre els personatges es comporten segons el patró que jo els havia donat.En Ruben té una teoria sobre això que em sembla que no compartesc. Diu ell, que els homes planifiquen més, i que les dones, treballem més durant el procés d'escriptura. No podria argumentar, però em sembla que generalitzar tant és un poc arriscat, i així li ho vaig dir. Ferran Pizarro, escriptor jove, i un dels assistents al club, també va expressar el seu pànic a no sebre cap a on anirà el que escriu....
En tot cas, el balanç d'aquests dos dies de contacte amb lectors no pot ser millor ni més enriquidor. Els lectors són molt agraïts. Me'n vaig amb ganes de tornar per aquí. Gràcies a tothom
Gracies Esperança.
Comentar un llibre amb el seu autor és el millor que et pot passar desprès de llegir una obra. Si a més l'autor te la disposició amb la que has vingut tu, ja és el súmmum.
Llàstima que cada vegada sigui més difícil aquest tipus d'encontres, i em dona al nas que cada vegada serà més difícil.
Jo sempre necessito una bujola i conèixer el vent dominant, si no se m'apodera el pànic.
PD. Espero tornar-te a tenir per Canet.
je je... i com ens cau la bava a les mares... :-)
Na Júlia, com deia la meva sogra, d'aquí a dos dies us portarà a vendre!
gràcies, Elena. sí, ha anat molt bé. els lectors són una meravella i el temps ens ha regalat una tempesta ferotge i també una calorada. na Júlia no sé si és millor fotògrafa o model.. :-)
M'alegra que el cap de setmana hagi anat tan bé! Felicitats! I veig que na Júlia és tan bona fotògrafa com el seu pare! Té art!
Re: Amb els lectors de Canet de Mar
Ferran: moltes gràcies per la teua iniciativa de convidar-me al club i per la vostra hospitalitat. Va ser un gust.