uns versos de jaime gil de biedma que no em puc llevar del cap. és de finals dels anys cinquanta i els dedica al seu amic Juan Marsé, l'únic dels seus amics que o era pijo. no record com van les frases ni si és literal, es titula "Noche Triste de Octubre, 1959", i diu alguna cosa així:
definitivamente parece confirmarse que este invierno que viene será duro.Adelantaron las lluvias y el gobierno, reunido en consejo deministros, no se sabe si estudia a estas horas el subsidio deparo o el derecho al despido, o si sencillamente, aislado en un océano, se limita a esperar que la tormenta pase y llegue el día en que, por fin, las cosas dejen de venir mal dadas.
l