Viatge
Aquest és el tercer lliurament de les cròniques de Barcelona. Aquesta vegada no li he demanat a na Júlia que l’escrigui. Som a la sala Vip de l’estació de Sants. Encara tenim una estoneta abans no surti el nostre tren. No tenc wifi i penjaré el post quan arribem a casa. Estem cansades. Hem viscut tres dies molt intensos. Hem caminat per aquesta Barcelona que cada vegada m’agrada més. El viatge m’ha permès ensenyar llocs a na Júlia que recordava dels anys d’estudiant, quan hi vaig viure temporades felicíssimes tot i no tenir gaire poder adquisitiu. Altres coses que hem fet o hem vist també eren noves per a mi. Na Júlia ja havia vingut a Barcelona altres vegades, però encara era massa petita per a entendre res del que li ensenyàvem. Ara em fa l’efecte que, amb onze anys, ha arribat a un punt de maduresa que ja li permet aprendre i comprendre les coses que ha vist i que ha fotografiat. I això m’agrada. La mir ara, asseguda a un d’aquests sofàs que s’enfonsen tant, i veig com pren notes. Examina el plànol de Barcelona i intenta situar-hi el llocs que hem visitat. És la petita de casa, sempre ho serà, però ja no és tan petita.
Tal com ella explicava als resums diaris que va escriure dimecres i dijous, hem fet llargues cues, caminades inacabables. Ens ha plogut. Ens ha fet sol. Hem vist peixos i aus exòtiques, edificis modernistes, turistes japonesos, hem navegat amb La Golondrina, hem vist botigues de luxe i carrers comercials. Amb tot, el millor del viatge no serà el quadern que hem escrit a quatre mans i on hem aferrat totes les entrades, tiquets i altres records, ni els centenars de fotos que hem fet entre totes dues, ni el vídeo que hem enregistrat. Per a mi, el millor de tot és que, sense ella saber-ho, sense proposar-s’ho, m’ha regalat tres dies fantàstics, que han estat una festa. Ella no ho sap, ni tan sols ho intueix...
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (1) |
Re: Viatge
Una magnífica experiència pel que veig. Trobe que aquesta estada a Barcelona no l'oblidareu cap de les dues.
Jo tornava ahir de Barcelona cap a València, però no vaig tenir temps de seure a la sala vip, del rodalia de l'aeroport de cap al talgo, així que no puc saber com s'enfonsen els sofàs.