Mateu el president és una novel·la negra d’en Sebastià Bennàssar que és un Mallorquí multifacètic que ha estudiat a Barcelona i viu a Lisboa. Fa uns dies ens va demanar a en Xavier Aliaga i a mi si li faríem la presentació a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. La vam fer ahir, al terrat de l’edifici. A les set en punt, quan hem pujat encara hi havia retxes vermelles al cel. A poc a poc, la torre de Santa Caterina s’ha ensenyorit del paisatge. La podia veure des de la taula on estàvem asseguts.
La novel·la d’en Sebastià és divertida, és entretinguda i està molt ben escrita. Fa un homenatge a l’escriptor Jaume Fuster a qui li dóna una segona vida en el cos d’un mosso d’esquadra il·lustrat. Fa molts altres homenatges, el llibre. Literàriament a mi em fan molta enveja els monòlegs llarguíssims, sense punts, sense majúscules, que Bennàssar aprofita per fer descripcions minucioses de fets que poden semblar insignificants. O tal vegada per a dur-nos a uns temps llunyans on els mateixos espais tenien noms diferents... Bé, una novel·la de gènere s’ha de llegir. No la pens estripar aquí. Ah, per aquells que encara no ho sabieu, el president és el del Barça... morbo, eh?
Després de la presentació ens vam fer unes cerveses al Lisboa. En Sebastià; el poeta eivissenc, Manel Marí; na Pepa Alòs, que coordina l’espai Illes Balears de l’Octubre; i en Jesús. Vam parlar de política, és clar. Aquests dies, el tema a les Illes és inevitable. Vam parlar de novel·la negra: en Sebastià acabava d’aterrar de la BCN negra.... de poesia, de viatges.