Esperança Camps - Dietari

Després de llegir El cant de l'alosa, de Pau Faner

Diumenge, 3 de gener de 2010

Ja fa dies que vaig acabar de llegir El cant de l’Alosa, d’en Pau Faner, i ara que hi ha calma a casa intentaré escriure alguna cosa. Escriure sobre algú a qui admir em costa molt perquè sé que puc caure en el ridícul ( i més ara, que en Pau és amic meu al Facebook)

Vaig tenir en Pau Faner de professor de català i de francès a l’Institut. Ja en vaig parlar aquí. Era l’època en que ell ja havia començat un cicle de producció novel·lística que era reconegut, un any darrere un altre, amb tots els premis més importants de les lletres catalanes. Era tímid, a classe. Crec que entre tots els alumnes encara el fèiem empegueïr més.

A El cant de l’Alosa, en Pau torna a fer sortir tot el seu univers literari i familiar. La fonda de ca’n Màrio, el xalet del carreró santa Bàrbara, Baixamar, Ciutadella... I amb tots aquests elements en Pau Faner conta històries. Sí. És això. Aquest és tot el secret d’en Pau, el gran secret d’en Pau, la màgia d’en Pau, que és capaç d’enfilar-se-la a partir d’elements tan bàsics com una bicicleta o un viatjant de comerç, o una post de formajades dutes a coure al forn. I aquesta és la gràcia, “La força de la imaginació fabuladora” com ha titulat en Joan F. López Casasnovas l’estudi biogràfic que va publicar fa uns mesos sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Elements quotidians, un domini formidable del llenguatge, una senzillesa esborronadora i una gran sensibilitat. I ja teniu el petit Joan recorrent els carrers d’un poble petit, al ponent d’una illa petita, a mitjans dels anys cinquanta per on encara no ha passat la invasió del turisme. Un poble i uns carrers per on passa la gent treballadora on els viatgers són viatjants que passen per la fonda familiar. En Pau, tot això ho passa pel tamís del somni que és màgic i ens regala episodis inoblidables com els d’aquesta darrera novel·la. Ja sé que seria més correcte, dir recull de relats, i que així ha estat catalogat, i que els crítics en parlen junt als dels altres escriptors que acaben de publicar en aquest gènere. Per mi, el Cant de l’Alosa és una novel·la que recoman a tothom que vulgui passar una bona estona llegint bona literatura.