Intent n.3
Seus al parc de l’hivern i penses la mar. La bufanda, l’abric, les mans serrades a les butxaques, i els ulls bens oberts per si arribés l’onada. Els vianants et miren perquè fa hores que restes immòbil al banc humit. Avui tarda a arribar la mar. Al parc de l’hivern hi ha fillets i gronxadors, i avis i coloms. Hi ha un cel que intenta un blau brut de fum. Hi ha, també, al parc de l’hivern, el soroll dels cotxes de passen veloços a l’altra banda de la tanca de fusta corcada. Hi ha un sol petit, incapaç d’eixugar la humitat que ho sembra tot de verdet i fongs. Hi ha cans amollats i moixos que fugen, però la mar, verda i salada, mineral i cristal·lina, grega, romana... la mar, tarda a arribar.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
