Intent n.1
Dinar per a tres. Una taula redona per a suavitzar les incomoditats dels números imparells. Un arròs caldós amb llamàntol. Una amanida de foie amb crudités. Un vi blanc d’un celler familiar que cotitza a l’alça. És l’hora dels licors. Anís o patxaran? El cambrer entra silenciós, quasi lleu, a retirar, amb un estri de disseny, les molles de pa. Les miquetes i les altres petites restes que han caigut a les estovalles formen petites geografies que t’han ajudat a anar-te’n de la conversa. No t’interessa res del que diuen els altres dos. Somrius compassadament cada dos o tres minuts. De tu esperen una frase enginyosa, però avui has deixat les paraules a casa. Has begut molt. T’has engatat expressament. Saps que si obres la boca faràs malbé el tracte i no hi haurà negoci. T’han demanat permís per a encendre un havà. Tu has somrigut. Ells fumen i beuen. Tenen papers damunt la taula. Escures el bòtil de vi. Beus. T’acabes el patxaran i en demanes un altre. Beus. T’excuses i t’aixeques amb dificultat. Els negocis et fan vomitar. Intentes mantenir la verticalitat per anar al servei. Ells ni se n’han adonat de la teua absència. Demanes a l’aparcacotxes que et dugui el vehicle. No li convé, senyora, si vol marxar cridarem un taxi. Li poses un bitllet de cinquanta a la butxaca. Somriu. Te’l du. T’ajuda a pujar. Hi ha la ràdio connectada. Michael Jackson. Surts del recinte. Enfiles l’autovia. Lleves la capota automàtica. Sobrepasses el límit de velocitat. Els cabells embullats. Crides i cantes. Vomites. Els dos homes del restaurant ja han signat el contracte. Tu mai no ho sabràs.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
com tots...
m'ha agradat molt este text.. Sóc també alumna de Pilar i assistiré a la teua conferència, en Magisteri.
Ara estic llegint Enllà de la mar...i solament dir-te que com sóc argentina, he d'agafar el diccionari, perquè algunes paraules no comprenc, però és la millor forma d'enriquir el meu voacabulari.
I el dietari està molt bè...
Re: Intent n.1
silvina: gràcies per l'esforç de llegir i escriure en la nostra llengua. gràcies per seguir aquest blog i gràcies per enfrontar-te a un llibre "difícil" com ennllà de la mar. és la meua primera novel·la i està escrita en la varietat del català que parlem a Menorca. tu eres la demostració perfecta de com amb bona voluntat tots ens podem entendre sense posar-nos més barreres mentals que les que ens posen aquells que ens voldrien sotmesos. perdona pel mitin, però m'has emocionat un munt. ens vegem el dia 10 però no per a fer una conferència, sinó per a parlar de literatura i el que vulgueu. gràcies.