...
Divendres, 23 d'octubre de 2009
N’havies sentit parlar, però mai t’havien entrat a casa. Ho han fet ara, negres i embafadors. Espessos i invasors. T’habiten en forma de bloqueig, de saliva espessa, de paraules punxegoses. Els convides a sortir, a anar-se’n, però ells canten i ballen i et rodegen i et volen convidar a cafè, però tu ja no hi ets. Tu no hi vols ser i ells t’obliguen. Vols silenci, i ells canten, negres com són. Imprevisibles. Inestables. Lamentables. Es mengen els grumolls de la memòria i t’escupen les restes a la cara. Et tapes les orelles i dius: no hi som no hi som!!! Però ells sí que hi són. El negre hi és i et cau damunt i et tapa i t’enterra. No respires. No pots.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
