La "Lluvia roja" de Cees Nooteboom
La foto és de El Pais
A Ciutadella hi ha dues llibreries on m'agrada anar al menys un parell de vegades durant l'estiu. Punt i a Part i Pau. Allà hi trob la majoria d'obres que durant l'any s'han editat a Menorca o sobre Menorca. M'ho enduc tot a València on tenen un lloc privilegiat a la biblioteca.
Entre altres coses, aquesta vegada m'enduré "Lluvia roja" d'aquest home que hi ha a la fotografia, Cees Nooteboom, un autor holandès perpetu candidat al premi nobel i que va quaranta anys va descobrir que a Sant Lluís hi ha una casa on el món s'acaba. La va comprar i allà passa discretament tots els estius. El llibre és com un recull de pàgines d'un dietari. Històries dels seus viatges perquè Nooteboom és, sobretot, un viatger. No he trobat l'edició catalana, en Pere, el llibreter em va dir que no l'ha rebuda. No sé si ha sortit, però tenia pressa per a llegir-lo i me'l vaig endur en castellà. Nooteboom dedica la primera part del volum a Menorca. A la seua visió sobre l'illa i els illencs que ha conegut. "Mi isla", en diu. Em sembla fantàstica la descripció que fa del seu jardí i d'alguns dels seus veïns. Amb tot, no puc fer menys que repoduir aquí baix què diu de la manera de parlar dels menorquins (és un fragment llarg, però em sembla que val la pena....)
(Nnuria) Hablaba el dialecto de la isla, que en opinión de los isleños es una lengua, pero que en realidad es una variante del catalán. A menudo sopla en la isla la tramontana, y con idéntica frecuencia el xaloc. Junto con los demás vientos, todos ellos portadores de bellos nombres, han contribuido a que los isleños hayan desarrollado una lengua dura, que rebota, con la que son capaces de hablar contra el viento, una lengua que suena a fragmentos de tiestos de barro arrojados en un barreño de zinc. El menorquín leído es una lengua bellísima, una lengua antigua. Es como si estuvieras leyendo una epístola medieval, sobretodo cuando el tema se refiere a temas feudales, como la distancia que ha de haber entre tu casa y un pozo continguo cuando pretendes conseguir un permiso para construir tu propio pozo. El agua se denomina aquí aigu, un nombre que la transforma en una sustancia distinta, con la que hay que ser muy cuidadoso y que conlleva derechos y obligaciones.
Parlar dels altres |
Següent | Anterior | Comentaris (3) |
Comentaris
Fa ganes...
Fa ganes el llibre des del fragment que ens ofereixes. Més quan és la visió d'un escriptor forani. Una altra captació de la nostra illa sempre estira.
Re: La "Lluvia roja" de Cees Nooteboom
Quina descripció més bonica. Un plaer conèixer coses tan interesant de la teua mà. Disfruta de la teua illa!
Re: La "Lluvia roja" de Cees Nooteboom
Bea: Gràcies. Que et vaja tot molt bé. Sempre ens quedarà La comarcal.