Primers dies d'agost
Tot és normal, fins ara. Les vacances, vull dir. Escric això a l’hora del xubec. Ara és diumenge. A casa tot és silenci. Les filles s’han acostumat des de petites a respectar aquestes hores de després de dinar on la casa queda a les fosques. Avui fa molt de vent. Les cortines van i venen i el tendal de la terrassa fa aquell soroll que em transporta a una barca amb el velam inflat enmig de la mar. Tot és normal fins ara. Veure poques notícies, llegir (els diaris d’estiu que fan un esforç per “alleugerir” els seus continguts, però la realitat és caparruda), escriure (poquet), cercar algun lloc amb internet per connectar-nos, xerrar, jugar a cartes fins a les tantes de la nit (som la gran perdedora de la família), alçar-se a una hora raonable per anar a prendre cafè al mercat... nedar (en dolç i en salat), beure vi blanc i menjar coques (dolces i salades). Pactar excursions i berenetes amb la família... Tot és normal, fins ara. Aquestes són les vacances que m’agraden. Les que estan fetes a la meua mida. Les que cerc i les que enyor.
PS. Finalment penj el post dimarts de matí, des de la biblioteca, després que diumenge passéssim el capvespre a Cavalleria, amb davallada al port de Sanitja. Tot era silenci mentre el cel s’anava fent vermell i el sol es dissolia entre els núvols prims. El penj després que ahir dilluns féssim una d’aquestes berenetes en que ens ajuntam un munt de generacions de la família, amb tot de fillets i fillons, que durant l’any no veiem perquè vivim un poc escampats.
Sí, aquestes són les vacances que estan fetes a la meua mida petita.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
