L'estiu
L’estiu és la bulla fosca d’una calada en pèl a Cala en Brut. És la lluna plena que insinua la nostra pell de plata.
El desig és la por al negre abissal d’un fons marí que ens atrau. És el riure nerviós i els anys que passen damunt els nostres cossos.
On són les sirenes? On, els càntics eixordadors?
L’estiu i el desig són la mar i el mite de la vela blanca. Són el perfum de cirera del barnús i el fru-fru del silenci tardoral.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Re: L'estiu
Més estiu amb paraula literària i sentiment de filla del Mediterrani. M'agraden aquestes breus definicions temporals i a l'hora properes.
.
Quant al comentari que et faig fer a 'Color Digital' sobre l'article que dius no t'enrecordes, és la Revista de Sant Joan (diari Menorca) de 2004. El titules "Dues finestres i un sac d'arena" (pag.31-32).
Tanmateix, tens raó amb la foto, és una altre foto, però a la mateixa façana i també de capadeta.
Re: L'estiu
Menorquit: gràcies per la feina de documentació. ara que m'has dit el títol de l'article sé a quina foto et refereixes. la tenc emmarcada a l'estudi de valència. la vaig fer jo amb una càmera lomo. totes les persones que hi surten, excepte el cavaller, són cosins meus. tant els de la finestra com els que estan damunt el portal del costat. la del post "color digital" ens la va fer en jesús a les filletes i a mi. de l'article no me'n record gaire, però pel títol deu tenir a veure amb les dues finestres que han marcat els meus santjoans: la de baixamar a casa els avis i aquesta del carrer santa clara, a casa els oncles....