Naufragi
a E.
Estic dreta enmig del camí, estalonada al fanal, pendent de no sé ben bé què. No necessit que ningú es rigui de mi, el que anhel és que m’entenguin. Pels petits naufragis quotidians ja et tenc de salvavides. Pel naufragi general, pel tsunami de l’esperit, no em tenc ni a mi. Les llàgrimes dormen entotsolades i jo m’he vestit de dol. Esper. Mir. Plor. Sé que avui no vindràs. Demà, tampoc. Llegesc. Escric. Somric. Convoc les fades i em ve Satanàs. Tenc l’ànima líquida i els peus desfets de caminar per sendes feréstegues i roquissars. He orejat la casa, he tallat l’herba, he esporgat la sivina, he podat els rosers, i la camamil·la ja està per collir. He posat els llençols de fil. Hi ha la taula parada. L’aigua és fresca. Hi ha fruita madura: meló, cireres i albercocs que destil·len tot el sucre de l’estiu. S’acosta una tempesta però no em mouré d’aquí. Dreta enmig del camí, estalonada al fanal, pendent de les ombres que es riuran de mi. Naufragant.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
