Envair Polònia
No sé qui se la va inventar aquesta frase de “em venen ganes d’envair Polònia”, però avui, a aquestes hores de la matinada, és així com em sent. Sort de la lluna plena! He sortit més tard del que és habitual de la feina. Poc trànsit. Semàfors verds des de Nuevo Centro al Pont d’Aragó. A 49 Km/h. A la guantera he trobat un Rèquiem de Mozart de la Filarmònica de Berlín, en una versió econòmica que va vendre el diari El País fa uns anys. Definitivament, aquesta nit, la ràdio no era una bona companyia i necessitava alguna cosa per tapar el soroll dels meus pensaments. Mozart és una bona opció quan és diumenge a vespre hi ha lluna plena i vols envair Polònia. L’ensalada de xifres que he engolit per sopar se m’ha indigestat. Escriure al blog substitueix la sal de fruites. Guanyar-Perdre. Entrar-sortir. Riure-plorar. Interrogants. D’això es tractava avui. El polze cap amunt o el polze cap avall. No sé si em trob millor. Avui em costa més que altres dies desconnectar. Hi ha discursos difícils d’oblidar. Crits eixordadors amb capacitat de créixer i reproduir-se dins el meu cervell de manera exponencial. Aquesta setmana han de passar un parell de coses guapes i les vull gaudir a fons. Tenc fred i calor i poca son. He decantat la cortina, i també és a casa la lluna. Les filles dormen. En Jesús fa traure fum al photoshop. Clic-clic... I jo amb aquestes ganes d’envair Polònia i cantar Cavalleria Rusticana... L’intermezzo, el que sona a la tercera part de El Padrí.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (2) |
Comentaris
Woody
Fou Woody Allen qui digué allò, que quan escoltava música de Wagner li venien ganes d'envair Polònia (per l'ús d'eixa música que en van fer els nazis, i perquè Allen és un jueu catxondo). Però això és el de menys, ara: som uns quants els qui, com tu, quan sentim segons quins càntics victoriosos ens entren ganes... que Polònia ens envaïsca!
Re: Envair Polònia
Emili: Gràcies per l'aclariment. Amb tot, no sé què faríem envaíts per Polònia i a mans dels bessons kaczynski. Quin drama, aquesta Europa tan poc europea. Quin drama, aquest país nostre, tan poc nostre i tan poc país.