Amb Vicent Usó i el músic a València
La cita era ahir fosquet a la Casa del Llibre de València. Vicent Usó presentava El Músic del Boulevard Rossini, la novel·la amb què va quedar finalista del Premi Sant Jordi 2008. Entre el públic hi havia una bona colla d’escriptors col·legues de Vicent. No sé si els recordaré tots però hi havia Salvador Company, Vicent Borràs, Jaume Pérez Montaner, Urbà Lozano, Ramon Guillem, segur que n’hi havia més, que em perdonin. A Vicent l’havia d’acompanyar Alfons Cervera, però una qüestió personal d’última hora li ho va impedir. Amb tot, l’autor se’n va sortir perfectament. La presentació em va encantar. El vaig envejar. Va contar el què, el com, i sobretot el perquè de la seua obra d’una manera amena, clara i entenedora. Magnífic. Em vaig sentir molt propera a ell quan va dir que la novel·la li havia sortit camí, que ell no la cercava, no la volia ni l’esperava, però els ulls d’aquell músic... la mirada, la frase del principi, i un ball que comença i ja no saps ni vols acabar. Tots els que érem allà ja estàvem convençuts que és una lectura imprescindible, però em sembla que Vicent ens va seduir i ara intentarem posar el volum a la part més alta del munt de novel·les en espera. I pel que vaig poder copsar, no vaig ser l’única que se n’anà d’allà amb aquesta idea.
I això que El music del boulevard Rossini tenia ahir mateix un duríssim competidor perquè dos carrer més enllà, a El Corte Inglés hi havia una altra signatura de llibres. Els diaris diuen avui que José Maria Aznar va signar 200 exemplars del receptari per sortir de la crisi que acaba de publicar. La foto del costat la vaig fer al metro quan tornava a casa. El llibre obert que té la dona de la foto (clicau per veure-la sencera) és aquest que el senyor Aznar diu que ha escrit. Jo no m’ho crec. No diré cap mentida: a l’estació de Xàtiva del metro hi havia més bosses de El Corte Inglés que de la Casa del Llibre. Ells s´ho perden.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
