Dies espessos
Hi ha dies blaus, vermells… dies foradats. Hi ha dies per ser emmarcats, i dies per oblidar. Hi ha dies feliços i dies tristos. Quan la mar els banya, els dies són redons. Però també hi ha dies espessos. Són dies en que a pesar que tenen tots els ingredients per fantàstics i amistosos, a poc a poc es van fent grisos, bruts, com coberts d’una caspa que no és fàcil de llevar ni amb el millor dels xampús. Aquí, a aquest país on visc des de fa vint anys, fa una partida de dies que no ens podem llevar la grisor de damunt. Hi ha persones encaparrades a evitar que la primavera es posi de llarg. Persones que amb les seues paraules vomiten mitges veritats. Altres criden, fan onejar banderes al vent i coregen i emparen aquests de les mitges veritats, que esdevenen mentides senceres. I també hi som nosaltres. Tots. Que ens ho miram d’enfora i remugam. I cercam les paraules justes que haurien de descriure la malaltia moral d’un poble i ens sentim incapaços de reaccionar i no trobam sortida aquest túnel, i veim com els dies són més i més espessos i les esperances es dissolen i l’aire se les endú lluny d’aquí i aquí ens quedam nosaltres, amb la boca oberta i els dies trencats com el futur dels nostres fills, el nostre futur. Sí. Hi ha dies espessos.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
