Mercadet
Dilluns, 4 de maig de 2009
L'acordió em percudeix persistent el cervell i les idees baixen ufanes per les clavegueres de l'enteniment. Escric i les taques a les mans em parlen dels anys que passen i que em tatuen amb melanina les veritats i les mentides i les carícies. El mercadet estrident dels dilluns és un tràfec infinit de productes de dubtosa qualitat que passen d'unes mans a altres en un intercanvi universal de mediocritats. L'acordionista només se sap tres cançons. Les tres mateixes cançons cada setmana. Des de fa anys Esgarrifoses. És tort. Arreplega monedes petites amb avidesa mentre les momges blanques de l'hospital catòlic estrenyen el puny de la incoherència.
Textos diversos |
Següent | Anterior | Comentaris (0) |
