Esperança Camps - Dietari

Insomni

Dimarts, 14 d'abril de 2009

Aquest és un post perpetrat des de l’insomni. Escric a mitja llum i contempl un petit regruix que m’ha sortit al dors de la mà esquerra, just al lloc on comença el dit gros. És una picada de mosquit. L’insecte encara vola per l’habitació. M’he cansat d’escoltar la ràdio. M’he cansat de llegir els blogs amics a la xarxa. Ja sé els titulars dels diaris de demà. He vist llistes de llibres recomanats per Sant Jordi. Cada lector té una llista. A cada llista hi ha aproximadament els mateixos títols que a l’anterior. He begut aigua. He apagat la llum. L’he tornada a encendre. He tancat els ulls i els he tornat a obrir. He pensat que no he de pensar en la falta de son ni en la duresa del dia que m’espera demà. No sé tenir insomni. He agafat un llibre de versos i l’he deixat: em sembla que l’autor no es mereix que el llegeixi enmig d’un atac de pànic perquè no puc dormir. He repassat una factura del gas que m’ha semblat extremadament cara. Els d’Iberia Plus m’envien un correu per dir-me que si vaig a l’hotel Hilton multiplic els punts per dos. La bateria de l’ipod està descarregada: escolt música amb el mòbil. Em molesten els auriculars i des l’aparell a la tauleta. El mosquit s’hi posa. Puc veure que està grossíssim, farcit amb la sang que m’ha xuplat. Ens miram el mosquit i jo. Sé que guanyarà ell, que si necessita més sang tornarà a punxar-me sense miraments. Pens en Menorca. L’magin verda. Pens que la setmana que ve tindré menys de 48 hores per gaudir-ne. L’illa i les persones que l’habiten. L’illa i la gent que la pateix i que la viu. L’illa i les illes. La terra i el mite. L’illa i la casa. L’illa i l’arrel. L’illa que és roca i és casa i és mal i és dolor i és sostre i és dolça i és amarga i és el fruit del ventre de la terra que és mare i és casa i és mal i és dolor i és sostre i és dolça i és amarga.

La cançó de Raimon la pos perquè m’agrada, perquè anit vaig escoltar un parell de discos de la darrera integral, perquè és una cançó que parla de la lluita, de l’amistat, dels perdedors, de la memòria, de la identitat, de l’explotació... parla de persones. De nosaltres, parla.